e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Cirquit
Ils cirquits èn resortids dals cumins (vischnancas giudizialas) che furmavan las Trais Lias e che giudevan in'autonomia quasi illimitada. Suenter il curt intermez centralistic da la Helvetica èn els vegnids restabilids tras la Mediaziun dal 1803. La refurma da las dretgiras dal 1851 e la Const. chant. dal 1854 han separà il chantun Grischun en districts e cirquits resp. en cumins e conferì als anteriurs vischinadis (unitads economicas) il status da vischnancas politicas. Questas passa 220 vischnancas èn vegnidas attribuidas a 39 cumins administrativamain autonoms ch'avevan a medem temp il dretg da legislaziun e da taglia. Fin il 2000 elegevan ils cirquits il mastral, ils deputads en il Cussegl grond, la dretgira cirq., l'uffiziant da stumadira sco era il mediatur e la cumissiun tutelara; dapi il 2001 elegian els il mastral, il vicemastral ed ils deputads. Las autoritads cirq. sa cumponan dapi il 2001 dal mastral, dal vicemastral e dal cussegl da cumin che tscherna l'autoritad tutelara. La plipart dals cirquits è territorialmain identica cun ils cumins vegl-republicans u cun las dretgiras autas. Il 1868 ed il 1873 èn vegnidas supprimidas tentativas da reducir il dumber da cirquits. Il 1908 èn vegnidas attribuidas las cumpetenzas da la dretgira civila, il 2000 era quellas da la dretgira criminala a las dretgiras districtualas.</p>
Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
Schwarz, Gerichtsorganisation, 273-379; Schmid, Graubünden.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Cinuos-chel