e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Fusiuns da vischnancas Gabriel, Fortunat  Gaberel, Rudolf * 15-7-1882 a Berna, † 1-8-1963 a Minusio/TI, ref., da Ligerz/BE. Figl da Carl Arnold, controllader dals pais e da las mesiras e fabricant da stadairas, e dad Elise n. Räz. Causa ina malsogna tuberculusa n'è ses percurs professiunal betg stà linear. Suenter avair interrut il gimnasi a Berna ha el fatg in emprendissadi da lainari ed ha alura frequentà il Tecnicum a Burgdorf per absolver in voluntariat da dus onns en il biro d'architectura dad Eugen Stettler a Berna. Segiurn da cura en la Toscana (senza meglierament da la sanadad) ed enconuschientscha dal scriptur Rudolf Borchardt. A Tavau (1904) ha el superà la malsogna ed ha lavurà en div. interpresas da construcziun (tr.a. tar l'architect Gaudenz Issler). Il 1914 ha el avert in agen biro d'architectura ens. cun Jacob Liedemann da Wiesbaden († 1918). Dal Heimatstil è G. arrivà sur il neoclassicissem plaun a plaun al Neues Bauen dal tranterguerras: construcziun da chasas da pliras fam., da chasas da medi (p.ex. quella dal medi Jean Louis Burckhardt a Tavau, 1926) e da sanatoris (p.ex. quel da Turitg a Tavau Clavadel, 1930-32; restauraziun da la chasa-cumin da Tavau (1926); realisaziun dal Eisbahnhaus a Tavau (1934, ars giu il 1991), da la chasa da scola a Tavau Frauenkirch (1935), da l'Ospital chant. a Cuira (1933, ens. cun Fred G. Brun) e da la staziun da la VR a Tavau Plaz (1946, ens. cun Hans Krähenbühl). Dal 1952 fin a sia mort ha G. vivì a Minusio.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: C. Kübler, Wider den hermetischen Zauber […]. Rudolf G. und Davos, 1997 (cun catalog dals edifizis, illustrà e commentà, e cun bibliogr., 158-223); ALS, 199 s. Elisabeth Ellenberger  Fusiuns da vischnancas Gabriel, Fortunat  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: