Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Fonio, Anton ChristianFontana, Benedetg lemma sequent

Fontana
Schlatta nobla en servetsch dal chapitel catedral da Cuira, oriunda dal Surmeir, domiciliada o.t. a Salouf. La derivanza dals F. n'è betg sclerida. Els cumparan en la segunda mesadad dal 14. tsch. sco nobels en servetsch dal chapitel catedral da Cuira. Il 1367 è stà in F. participà a l'emprima radunanza dals stans dal chapitel catedral. En il 14. e 15. tsch. tempriv stevan ils F. en Surmeir en la sumbriva dals signurs de Marmels pli pussants che occupavan permanentamain l'uffizi dal chastellan da l'uvestgieu da Cuira. Il 1390 è alura in represchentant da la fam. F. daventà chastellan da l'uvestgieu da Cuira sin la Balamburtg en la Val Schons. I n'è betg sclerì, schebain ils F. han ertà il feud dals ministerials episcopals de Salouf, morts ora la fin dal 13. tschientaner. En il 15. tsch. han ils F. fatg ina tscherta carriera sociala. Enturn il 1473 cumpara per l'emprima giada in F. sco chastellan episcopal a Riom. Fin a la liberaziun dals dretgs feudals episcopals il 1526 han plirs F. occupà quest uffizi, tr. quels Benedetg, l'exponent il pli renumà da la famiglia. Plirs F. han era occupà l'uffizi dal chastellan en il Vnuost. Enturn il 1450 eran ils F. vasals da l'uvestg da Cuira a Brinzauls. A la fin dal 15. tsch. ed a l'entsch. dal 16. tsch. èn els doc. durant tscherts temps era sco chastellans episcopals en Lumnezia. Il declin da la pussanza feudala da l'uvestg da Cuira (a partir dal 1526) ha ruinà la posiziun dals F.; a la fam. n'èsi betg reussì da s'integrar en il 16. tsch. en la classa superiura dal nov Stadi da las Trais Lias. Gia la posiziun dals F. sco nobels en servetsch da l'uvestg da Cuira en il 14. e 15. tsch. era però da caracter puramain local. Il connubi da la fam. cumpigliava, uschenavant ch'el è doc., nobels dal Surmeir, da l'Engiadin'Ota, da la Lumnezia e da la Bergiaglia (tr.a. da las fam. de Planta e de Marmels). Ils F. da Mustér - prob. ministerials claustrals - han mess dus landrehters, numnadamain Hans Rudolf (sis giadas tr. il 1489 ed il 1510) e Johann (1681-82) sco era div. mastrals.


Archiv:
Aepisc. Cuira; ASGR.

Litteratura:
C. Willi, Calvenschlacht und Benedikt F., 1971; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; Simmen, Wappen, 121-23.

Peter Conradin von Planta

lemma precedents Fonio, Anton ChristianFontana, Benedetg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: