e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Derschader En il context grischun vegn distinguė tr. derschaders da vituraria, da recurs, da pasch, da cumpromiss, da matrimoni e da minieras sco era tr. derschaders cirq., distr., chant. e federals. Durant il temp feudal era il signur territorial resp. ses substitut (avugā, minister) per ordinari a medem temp era derschader. En il sistem giudizial da las Trais Lias preparava e presidiava il derschader sco mastral la dretgira criminala e civila; el derschava, q.v.d. fascheva palais e laschava exequir la sentenzia pronunziada dals giurads, da la dretgira dals quals el na fascheva betg part. Sche la grazia vegniva refusada ad in condemnā a mort, rumpeva il derschader la batgetta, bittava quella davant il condemnā e deva al boier (carnifex) il cumond d'execuziun. Il derschader vegniva savens assistė d'in mussader e magari anc d'in derschader extern, l'uschen. undraivel terz. El gioga ina rolla impurtanta en la litteratura rum. (Dretgira nauscha). Il mastral cumpara pir dapi il 1851 (reorganisaziun dals dicasteris) sco pres. da la dretgira cun dretg da participar a la sentenzia e cun vusch da tagl en cas d'egualitad da las vuschs. Funtaunas: FDR.
Litteratura: P. Tuor, Co dertgavan nos babuns sur malfatgs?, en: Ischi, 9/1907, 91-95; DRG 5, 169.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|