e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Dretgira cirquitala Instituida a basa d'ina reorganisaziun e repartiziun da las cumpetenzas effectuadas a chaschun da la refurma giudiziala dal 1851 e 1854. Il Grischun ha 39 dretgiras cirq., sortidas per gronda part da las dretgiras istoricas (Cumin). Ellas eran dretgiras criminalas ed avevan, fin ad ina multa da 1'500 francs, era la funcziun da dretgiras civilas. La dretgira cirq. sa cumponiva dal pres. (il mastral), quatter derschaders e quatter suppleants che vegnivan tuts elegids per ina durada da dus onns (dapi il 1988 per ina tala da trais onns). Il 1907 ha la dretgira cirq. cedì las cumpetenzas en fatgs civils a la dretgira districtuala. Il 1911 han ins confermà ed amplifitgà las cumpetenzas executivas dal mastral sco era quellas dal derschader da pasch (derschader singul). Ils 12-3-2000 èn las dretgiras cirq. vegnidas schliadas e lur cumpetenzas cedidas a las dretgiras districtualas. Il mastral è stà enfin la fin dal 2009 il mediatur dal cirquit respectiv, tras votaziun dals 17-5-2009 è era questa (davosa) cumpetenza giuridica vegnida surdada a la dretgira districtuala.
Litteratura: Schwarz, Gerichtsorganisation; HbBG 3 , 294-96; IG, 112, 115 (graficas).
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|