Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Edifizis da turissemEggerling, Carl lemma sequent

Ediziuns
La lingua scritta rum. è naschida en il decurs dal 15. fin il 17. tschientaner. Surtut la Refurmaziun e la Refurma cat. han creà in basegn da scrittiras religiusas ch'ha schendrà successivamain las variantas scrittas regiunalas. Las baselgias en concurrenza han promovì, purtà e tgirà l'ediziun da litteratura edifitganta: catechissems, testaments, psalms, chanzuns religiusas e scrittiras apologeticas e spiritualas. Ils emprims cudeschs rum. èn vegnids stampads en il Puschlav tar Dolfino Landolfi, ina stamparia ordvart impurtanta per la Refurmaziun. I suondan ovras stampadas a Turitg ed a Basilea.
Da la stamparia da Jachen Dorta a Scuol è sortida il 1679 la «La Sacra Bibla» (l'uschen. Bibla da Scuol) en 2'000 exemplars, finanziada da singuls fauturs e da las vischnancas. In exemplar custava en la valuta actuala var 2'000 frs. Il 1680 ha Nuot Cla Janett avert ina stamparia a Tschlin/Strada. Ulteriuras ovras lad. èn vegnidas edidas da Jachen Not Gadina (Stamparia Gadina) a Scuol resp. da Johann Pfeffer e da Bernhard Otto a Cuira.
Ils Sursilvans han laschà stampar lur ovras l'emprim ordaifer las Trais Lias: «Ilg vêr sulaz da pievel giuvan» da Steffan Gabriel è cumparì tar Johann Jakob Genath a Basilea (1611), il «Catechismus» da Daniel Bonifaci a Lindau (1601), ed a Milaun il «Curt mossament» (1611) da Gion Antoni Calvenzano e la «Cuorta ductrigna christiauna» (1624) da Gian Peidar Schalchett. L'«Anatomia dil sulaz dil Steaffan Gabriel» dad Adam Nauli è vegnida stampada a Lyon (1618), la «Passiun de Nies Segner» da Balzer Alig a Prag (1672). L'emprim cudesch da ductrina da Zacharias da Salò è cumparì il 1663 a Brescha, il lieu d'origin da l'autur, ses «Spieghel de devotiun» il 1665 a Verona.
Quai ha midà en quel mument che Gion Gieri Barbisch è arrivà cun sia stamparia ambulanta. El ha edì sin la Curt a Cuira las «Epistolas ad evangelis»  da Balzer Alig (1674) e «La glisch sin il candelier invidada» (1685-87) da Zacharias da Salò, a Cumbel «La bealla vitta a beada mort de s. Valentin» (1680) da Gion Genelin. A Luven èn cumparids il 1686 ils «Soings discurs dad ünn'Olma fideivla [...]» da Johann Gerhard e Johannes Moeli. In'ulteriura stamparia ha existì dal 1685-1799 en la claustra da Mustér. Da quella derivan tr.a. la «Consolaziun della olma devoziusa»(1690) e «La mira de bein morir» (1691) da Carli Decurtins. Il 1693 ha avert la Stamparia Maron (existenta fin il 1773) cun «La suentra veglia del'olma en fuorma de testament» da Carlo Borromeo. Las stamparias da Johann Pfeffer e Bernhard Otto a Cuira han edì ina gronda part da la litteratura religiusa rumantscha. Questa litteratura, la plipart translatada, è l'ovra da singuls, surtut da plevons. Ils custs purtavan singulas persunas e las baselgias ch'han era procurà per la derasaziun dals texts en las plaivs. L'Illuminissem cun sias tendenzas secularisantas ha promovì la fundaziun da scolas (confessiunalas) e d'ina pressa che servivan a la vita da mintgadi. Dal 1830-50 han procurà las duas uniuns da scola confessiunalas per ils cudeschs da scola, a partir dal 1850 il Stadi.
Per ils creschids han stgaffì privats ed organisaziuns ina pressa rumantscha. Tut en tut han ils Rumantschs stuì guardar sezs co satisfar lur basegns specifics. Sco emprima organisaziun rum. ha la Societad Retorumantscha purschì cun las «Annalas» (edidas dapi il 1886) ina pussaivladad da rimnar litteratura veglia e d'edir litteratura nova. En quest organ han publitgà tr.a. Giovannes Mathis, Gion Antoni Bühler, Peider Lansel, Giachen Michel Nay e Giacun Hasper Muoth. Il 1895-1922 èn suandadas las societads regiunalas cun lur chalenders ed annuaris. La Lia Rumantscha, fundada il 1919 sco organisaziun da tetg, è vegnida incumbensada tr.a. da procurar e tgirar l'ediziun da vocabularis, cudeschs da chanzuns ed autras publicaziuns che surpassavan las forzas da las uniuns regiunalas. Il «Dicziunari Rumantsch Grischun» è restà tar la Societad Retorumantscha. Ultra da las organisaziuns rum. sustegnevan e sustegnan singuls e stamparias la belletristica rum., p.ex. Jon Clos Brunner a Lavin («Chasa Paterna»), Moritz Maggi a Glion («Il Glogn», «Il Piogn») e la Stampa Condrau a Mustér («Pelegrin», «Calender Romontsch»; Chalenders). Cun excepziun dals paucs cudeschs documentars èn cumparidas bunamain tut las ovras belletristicas rum. fin il 1950 primarmain en annuaris, retschas e chalenders u en furma da feuilletons en la pressa rumantscha. Ediziuns individualas cun atgnas cuvertas datti pir dapi ca. l'onn 1950.


Funtaunas:
BR.

Litteratura:
F. Pieth, Überblick über die Geschichte der Buchdruckerkunst in Graubünden, en: BM, 1940, 1-26; Bornatico, L'arte tipografica; Bezzola, Litteratura; I. Camartin, Nichts als Worte? Ein Plädoyer für Kleinsprachen, 1985; Deplazes, Funtaunas.

Gion Deplazes

lemma precedents Edifizis da turissemEggerling, Carl lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :