Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents EmetEms Chemie lemma sequent

Emigraziun
La stgarsezza materiala, la speranza d'ina meglra vita u la brama da terras estras eran ils motivs originars da l'emigraziun. L'emprima furma d'emigraziun enconuschenta è stada - ultra dals servetschs mercenars - l'emigraziun artisanala ch'aveva solitamain in caracter stagiunal ed era ina emigraziun prevalentamain masculina e periodica, q.v.d. ch'ils emigrads turnavan suenter in tschert temp puspè a chasa (Randulins, Schuobacheclers). L'emigraziun pli moderna, che cumpiglia omaduas schlattainas e tut las gruppas da vegliadetgna cun ina dimora definitiva a l'ester, è surtut in fenomen dals davos 180 onns.

Emigraziun continentala

L'emprim emigrant artisanal grischun attestà è l'Engiadinais Antonio di Giacomo ch'era sa rendì sco furner a Vaniescha il 1458. Pliras crisas economicas han intimà las autoritads da conceder privilegis a novs immigrads, quai ch'ha carmalà a Vaniescha o.t. Grischuns da l'Engiadina e da las vals talianas. Blers avevan dentant da viver da lavurs mal pajadas sco chalgers, tschinters, fachins, vaidrers e molacuntels. Da l'autra vart planschan ils pastiziers venez. indigens già l'onn 1493 dals numerus concurrents engiadinais. En il decurs dal 16. tsch. han quels surpiglià la batgetta en la mastergnanza dals pastiziers ed han dominà il commerzi fin viaden il 18. tschientaner. A partir dal 16. tsch. han els diversifitgà lur affars cun cafetarias e butias da spirituosas. Enturn il 1600 vivevan var 4'000 Grischuns en la Republica da Vaniescha, q.v.d. en la citad da Vaniescha, ma era a Bergam ed a Brescha. Ultra dals mastergns menziunads faschevan els era ils commerziants e martgadants da muvel. En consequenza da la politica da las Trais Lias e da la scuidanza dals commerziants venez. envers ils concurrents grischuns bainstants, èn las relaziuns tr. il Grischun e Vaniescha sa pegiuradas a partir dal 1750. Cura che las Trais Lias han refusà da construir la via sur il Pass da S. Marc, ha Vaniescha revocà il 1764 las allianzas, ha privà ils Grischuns dals privilegis ed ha laschà serrar il 1766 ils ultims 171 manaschis grischuns. Ils Grischuns han stuì bandunar Vaniescha ed èn alura sa domiciliads sco pastiziers, fabricants da tschigulatta, commerziants ed industrials en auters pajais ed en autras regiuns da l'Europa.
Als emprims emigrants èn suandads per part entiras gruppas da parents u enconuschents da la vischnanca u da la val nativa. En l'Italia dal Nord e dal Sid chattain nus o.t. Engiadinais e Grischuns da las vals tal., en la Lumbardia eran engaschads durant ils mais d'enviern numerus latgers (lavurers en latgarias) e fantschellas dal Rain Anteriur. Centers da l'emigraziun grischuna en il vegl Imperi d'Austria-Ungaria eran Vienna, Prag e Budapest. En la Slovachia ed Ungaria èn doc. passa 50 pastiziers e cafetiers da la Stussavgia, ed a Triest eran il 1815 21 dals 37 cafés en possess da Grischuns, e mintga gruppa etnica da la regiun aveva là ses café grischun preferì. En quella citad da port eran ultra da quai plirs Grischuns activs en il sectur da l'import ed export ed en l'industria textila. Suenter ils onns 1765/70 è glieud da tut il Grischun emigrada en Frantscha, surtut a Paris ed en ils conturns da Bordeaux, Lyon e Marsiglia, dal Grischun cat. o.t. sco emploiads d'hotels e fantschellas. Blers èn fugids da la Revoluziun franz. en Spagna, nua ch'ina impurtanta colonia da Puschlavins ha fundà en il decurs dal 19. tsch. il renumà Café Suizo (1890: 54 manaschis). Da lur bainstanza dattan perditga ils "palazzi spagnoli", realisads dals reemigrads a Poschiavo. A Berlin ha erigì Johann Josty (cun cumpagnuns) il 1796 la chasa d'origin da l'imperi europeic dals Jostys, ed a Varsovia ha Andrea Robbi da Silvaplauna avert sia fabrica da tschigulatta.
Ils emprims emigrants en Russia èn stads ils pietists e preditgants ref. domiciliads a la Wolga centrala ed inferiura, derivants o.t. da l'Engiadina Bassa, dal Partenz e Tavau e da la Val dal Rain Grischuna. Da Claustra èn emigradas il 1804 21 fam. cun 124 persunas sin la peninsla da Crim. L'emigraziun en gronda dimensiun ha inizià suenter il 1770 cun ils pastiziers derivants da l'Engiadin'Ota, da l'Engiadina Bassa, dal Puschlav e da la Bergiaglia. A Son Petersburg è sa furmada ina colonia grischuna pli gronda o.t. da zutgeriers, pastiziers e cafetiers. Questa gruppa da professiun cumpigliava var 75% (dal 1816-48 perfin 93%) da tut ils Grischuns emigrads en Russia. Fam. enconuschentas eran ils Bernards, Brangers, Wolfs, Conradis, Rizs à Porta, Lareidas, Caviezels. Pliras da quellas fam. han occupà posts directivs en la Societad svizra da succurs, fundada en Russia il 1870. Alliadas en pliras manieras tras maridaglia, possedevan ellas filialas en div. citads ed en div. pajais: p.ex. a Moscau, Odessa, Riga, Varsovia, Berlin, Kiev, Belgrad, Cracovia, Stettin, Wilna e Helsinki.
Suenter il 1850 èn sa derasads da Paris fin ad Odessa cafés cun salas da bal e da concert, manads da las fam. Saratz, Scartazzini, Orlandi, Frizzoni, Matossi, Maurizio-Prevosti, Semadeni, Mini, Catani ed autras. Da quels cafés è resortì a Paris il renumà cabaret Chat Noir da Rodolphe von Salis. Main grondas ch'utrò eran las colonias grischunas a Londra, Amsterdam, Copenhagen e Helsinki. L'Emprima Guerra mundiala ha sigillà il declin da las tschientinas d'interpresas grischunas en Europa. Mo fitg paucas han survivì la guerra e la crisa dals onns 1920.
Entaifer duas generaziuns han ins uschia pudì cumpensar la perdita da Vaniescha. Ina statistica da la baselgia evang. dal 1835 documentescha 3'484 Grischuns ref. sco cafetiers, pastiziers u commerziants a l'ester, 396 sulettamain a Cracovia en Pologna. Ins quinta cun in dumber total da ca. 6'000 Grischuns a l'ester. En il decurs dal 19. tsch. èn emigrads blers Grischuns e numerusas Grischunas en l'Europa da l'Ost ed en Russia, nua ch'els eran activs sco magisters da linguas, educaturs privats u guvernantas en famiglias aristocraticas.
Ina gruppa spez. d'emigrants artisanals deriva dal Mesauc e da la Val Calanca: quests emigrants han fatg carriera surtut en l'Europa Centrala sco architects ed impressaris constructurs da baselgias e palazs. Els han creà lur ovras principalas en stil baroc, p.ex. Giovanni Albertalli. En il 19. tsch. han blers tschertgà lavur a l'ester sco vaidrers, picturs, spazzachamins e rimnaders da rascha - enturn il 1850 ca. 600.
Ina categoria spez. da l'emigraziun furman era ils students che stuevan absolver lur scolaziun en ils div. gimnasis ed a las differentas universitads da l'Europa (Felici Maissen ha descrit quella emigraziun en numerus tractats). In chapitel per sai represchentan l'emigraziun militara (Servetschs mercenars) e surtut ils Schuobacheclers - per la pli gronda part uffants da fam. paupras ed orfens che vegnivan tramess tr. il 1800 e l'Emprima Guerra mundiala da la primavaira fin l'atun en regiuns al nord dal Lai da Constanza tar purs gronds sco famegls, fantschellas, pertgiradras d'uffants e pasturs.

Emigraziun surmar
 


Ina rolla impurtanta en l'emigraziun commerziala grischuna han giugà ils Stadis Unids da l'America. Quella è s'alimentada o.t. da las valladas dal Rain, da la Lumnezia, Stussavgia e Mantogna, dal Partenz, dal Scanvetg e da Tavau; contingents pli modests provegnivan da la Val d'Alvra e dal Surses. Las autras regiuns grischunas pratitgavan o.t. l'emigraziun continentala ed han perquai giugà - cun excepziun da Tarasp - ina rolla minimala en l'emigraziun surmar.
Ils emprims fastizs da Grischuns en ils Stadis Unids èn da chattar il 1690 en Pennsilvania, Carolina e Georgia. Ella ha inizià vairamain en ils onns 1820-30 (total 35 pers.; 1830-40 530) ed ha cuntanschì ses emprim punct culminant il 1845-47 (440; 556; 426). En consequenza da las crisas en l'agricultura e da la fin dal traffic da transport tradiziunal sur ils pass grischuns suenter il 1850 è il dumber d'emigrants restà sin in aut nivel ed ha durà fin viaden ils onns 1880-90. Bleras vischnancas munivan lur emigrants cun ils daners da viadi necessaris - per part era per sa liberar da lur abitants basegnus. Dal 1820-55 èn immigrads en tut 3'540 Grischuns en ils Stadis Unids, tr. quels ils piuniers da l'emigraziun grischuna Johann e John Hitz. Las colonias dals Sursilvans sa concentravan sin ils stadis d'Ohio (a Wapakoneta eran sa domiciliadas o.t. fam. da la Cadi), Wisconsin e Minnesota. La metropola da laina Stillwater a Minnesota è vegnida fundada il 1850 da resgiaders e lainaris sursilvans e glarunais. Ina part da quels è alura sa dischlocada a St. Paul (Minnesota), in magnet da l'emigraziun grischuna fin il 1914. Da Stillwater èn arrivadas il 1874 12 fam. da farmers oriundas da la Cadi a St. Henry (Minnesota); ellas han era fundà il 1878 las culegnas rum. las pli tipicas, numnadamain quellas da Lake Badus e Ramona en il Dacota dal Sid, fundaziuns da la Lidga Grisha Colony da Minnesota cun immigrants da la Lumnezia, Foppa e Cadi. Ils blers dal Schons e dal Valragn èn emigrads suenter il 1848 sco farmers, mulschaders, fantschellas, pastiziers e commerziants en il stadi da Wisconsin. L'immigrant che vuleva far là il pur obtegneva gratuitamain in bain (64-128 ha) ch'el pudeva urbarisar e sin il qual el dastgava construir sia farma. Colonias grischunas cumparan suenter las scuvertas d'aur dal 1849 en California: a San Francisco (commerziants), Eureka, Modesto, Kern County (purs), intgins paucs sco chavaders d'aur. Sut St. Paul, a la riva dal Mississippi, han immigrants da Tavau fundà il center agricul Tell ed en il sid, enturn la cità da Dubuque (California), èn sa domiciliads numerus emigrants dal Partenz e var 100 emigrants da Tarasp ch'avevan là enturn il 1900 las pli grondas farmas da latg. En consequenza da la fluriziun dal turissem en il Grischun è l'emigraziun regredida suenter il 1880 (1887-1938 5'985), cun excepziun dal Schons e dal Valragn (valladas da transit en crisa economica, provocada tras l'avertura da la Viafier dal Gottard il 1882). In bel dumber da schuldads ed uffiziers grischuns ha cumbattì en la Guerra da secessiun (1861-65). L'archuvestg Johann Martin Henni da Sursaissa è stà in dals piuniers da la missiun cat. dal temp da la colonisaziun grischuna e svizra en ils Stadis Unids.
A la culminaziun da l'emigraziun en l'America ha Conrad Conzett publitgà il 1871 a Cuira ses cudesch «Nach Amerika! Handbuch für Auswanderer, nach eigenen Erfahrungen  geschrieben». Quest'ovra cuntegneva instrucziuns detagliadas davart la preparaziun dal viadi fin a l'emprender spert englais. Pliras agenturas d'emigraziun avevan in biro en il Grischun, predominanta era la Compagnie Générale Transatlantique. L'Emprima Guerra mundiala ha interrut l'emigraziun, e la crisa economica dals onns 1930 ha provocà ina davosa unda d'emigraziun economica en ils Stadis Unids.
En Brasilia èn emigrads tr. il 1852 ed il 1866 tut en tut 338 Grischuns, engaschads sco lavurers en las plantaschas da café en la regiun da São Paulo. Ils 114 emigrants da Vaz Sut ed ils 59 da Mastrils, arrivads il 1855 en Brasilia (ens. cun 71 ulteriurs Grischuns e cun ca. 1800 auters emigrants svizzers), guidads da Thomas Davatz, han chattà lavur sco racoltaders da café en 25 plantaschas ad Ibicaba, Biry ed Angelica; els èn dentant vegnids sfruttads malamain e tegnids sco sclavs. Davatz è sa drizzà il 1856 a las autoritads svizras, e lur intervenziun suenter la rebelliun dals colonists dal dec. 1857 ha manà a contracts acceptabels.
Il Canada, l'America lat. (exceptà la Brasilia) e l'Australia han giugà ina rolla absolutamain marginala en l'emigraziun grischuna.

Per e cunter l'emigraziun



Ils giudicats contemporans davart l'emigraziun (civila) dal 19. tsch. prefereschan l'emigraziun periodica a quella definitiva, perquai che l'emprima transferiva parts da las facultads en la patria, entant che l'emigraziun intercontinentala signifitgava ina perdita da substanza definitiva per las communitads grischunas. Sco aspect positiv da l'emigraziun vegniva resguardà il refluss dal chapital, grazia al qual ins pudeva construir bellas chasas burgaisas, villas e palazs u meglierar las relaziuns d'abitar. Ins ludava en general era il schlargiament da l'orizont, las enconuschientschas da linguas ed il spiert d'iniziativa dals emigrants cun lur chapital ch'ha contribuì essenzialmain a la finanziaziun dals emprims edifizis d'hotels e cun quai al svilup dal turissem en il Grischun. Sco punct negativ vegniva relevada la submissiun al cumond ester da blers Grischuns basegnus, uschiglio superbis. Ins registrava era l'avarizia d'ina vart e la vanagloria da l'autra vart, ed ins deplorava - ma quasi mo da vart ecclesiastica - la decadenza (presumtiva) da la morala.
Suenter il 1945 ha remplazzà l'emigraziun individuala e temporara quella solitamain collectiva e fitg savens definitiva d'antruras. Bleras professiuns pretendan in'auta mobilitad ed in domicil temporar a l'exteriur. L'emigraziun actuala ha ina qualitad ed ina motivaziun differenta da quella d'avant 100 onns, cura ch'ils blers bandunavan lur patria per mitschar da la paupradad, giond a finir insanua sco fugitivs economics basegnus.



Litteratura:
Emigraziun continentala: Kaiser, Zuckerbäcker; P. Michael, Zur Geschichte der Safier Zuckerbäcker in Österreich-Ungarn, en: BM, 1986, 113-62; Bühler, Bündner im Russischen Reich; M. Bundi, Auswanderung und Einwanderung aus historischer Sicht, en: Pro Raetia, 2/1992, 5-13; S. Simmen-Wanner, Rheinwaldner Auswanderung im 19. Jahrhundert, 1994; C. Goehrke, Die Auswanderung aus der Schweiz nach Russland und die Russlandschweizer, en: SZG, 48/1998, 291-324; IG, 263-80; R.S. Schreich, Süllas passidas da l'emigraziun jaura dal 18avel tschientiner fin a la prüma guerra mundiala, en: Annalas, 119/2006, 197-328. Emigraziun surmar: T. Davatz, Die Behandlung der Kolonisten in der Provinz São Paolo und deren Erhebung gegen die Bedrücker, 1858; L. Cathomen, Trentatschunc onns en l'America, en: Annalas, 18/1904; Die bündnerische Auswanderung vor 100 Jahren, en: BM, 1944, 55-66 (o.t. statistica, 59); A. Maissen, Ils Romontschs en l’ America, en: Radioscola, 11/1966, 2. cudeschet ; P. Michel, Emigrants da Donat, Pazen a Fardegn, en: Cal. p. mintga gi, 1979, 96-104; 1980, 100-20; A. Widmer, Sils fastitgs dall’emigraziun romontscha ell’ America, 1981; T. Davatz, Beschreibung einer Reise von der Tardisbrücke Kanton Graubünden, Schweiz, bis nach Ybicaba, Provinz S. Paulo, Brasilien, en: BM, 1997, 262-302; H. Ritzmann-Blickenstorfer, Alternative Neue Welt. Die Ursachen der schweizerischen Überseewanderung im 19. und frühen 20. Jahrhundert, 1997 (statisticas); U. Lehmann-Gugolz, Vorfahren Nachkommen: Auswanderer aus Klosters und Davos nach Amerika im 19. Jahrhundert, 1998; Der Traum vom Glück: Schweizer Auswanderung auf brasilianische Kaffeeplantagen 1852-1888, edì dad E. Dietrich e.a., 2003; P. Michael-Caflisch, Hier hört man keine Glocken: Geschichte der Schamser Auswanderung nach Amerika und Australien, 2008.

Martin Bundi

lemma precedents EmetEms Chemie lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :