e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Epidemias da muvel Erb, Hans  Epidemias umanas Il term epidemia deriva dal grec e munta en connex cun malsognas "derasā en il pievel". I sa tracta dad in'accumulaziun temporara e locala d'ina malsogna infectusa. Sco pajais da transit č il Grischun adina stā expost ad epidemias importadas dal nord e dal sid tras martgadants, schuldads, vagants e viandants. La pli gronda orrur chaschunava la pestilenza, numnada era pesta, muria, muria gronda, mort naira, boda u glonda. Quella ha furiā surtut en il 16. tsch. e fin il 1642, ha depopulā entirs aclauns (p.ex. Stürvis/Maiavilla, Schall/Lai, Tierzel/Scharons e Deal/Mon tr. il 1628 ed il 1642) e decimā en pliras vischnancas en pauc temp fin a dus terzs da la populaziun. Indicaziuns medicinalas pli exactas čn vegnidas tradidas pir suenter il 1640. A partir da quel temp e fin l'entsch. dal 19. tsch. han la virola, il tifus e la dissenteria (mal cotschen, difteria) semnā la mort en ils vitgs e mess en fossa massas d'uffants e giuvenils. Avant il 1805 n'existiva nagin cussegl da sanitad per epidemias. La Dieta fed. reagiva da cas a cas cun il consentiment dals cumins (Referendum). Las emprimas chasas da malsauns čn attestadas a Cuira ed a Masans il 1209, l'emprim mandat da pestilenza a Cuira datescha dal 1541. Il 1667 ha la Dieta fed. relaschā las emprimas prescripziuns davart il cumportament en cas d'ina epidemia che cuntegnevan las suandantas mesiras: serrar ils pass e cunfins; quarantina per martganzia importada e viandants (emprima attestaziun 1718); dischinfectar stabiliments, vestgadira ed utensils contaminads; scumandar da bandunar il lieu e da visitar fieras; separar las fam. saunas e malsaunas. Il 1751 č vegnida introducida l'obligaziun d'annunziar cas d'epidemias ed il 1805 quella da vaccinar cunter malsognas epidemicas - en accord cun il progress da la medischina. Fin viaden il 19. tsch. imploravan ins cun oraziuns e pias donaziuns l'agid da Dieu e recurriva a Nossadunna sco intermediatura da Dieu, a s. Onna (mumma da Maria) ed als sontgs da la pestilenza Roc, Bastiaun ed Antoni d'Egipta (era: Antoni avat), a partir dal 1610 era a Carlo Borromeo (declerā sontg). La Sontga Crusch, represchentada sin zains, chasas e portas, dueva preservar da la muria, e cun exvotos e maletgs engraziavan ils survivents per l'agid celestial. L'orrur da la pestilenza ha schendrā ina ritga litteratura e numerusas ovras d'art che tractavan dal saut dals morts ed instituivan l'ars moriendi, v.d. l'art da bain murir. Da la muria čn stadas pertutgadas tut las valladas reticas, ma betg tuttas il medem mument e cun la medema intensitad. Litteratura: P. Ursprung, Die Pestheiligen im Kanton Graubünden - ein Inventar, en: BM, 1998, 163-98 (cun litt. specifica, 196-98); D. Schönbächler, Von den Pestheiligen, en: Disentis, 76/2009, nr 1, 2-5. Adolf Collenberg  Epidemias da muvel Erb, Hans  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: