Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Famegls e fantschellasFamos, Luisa lemma sequent

Famiglia
Il term famiglia ha obtegnž pir suenter il 1850 ina impurtanza giuridica e sociala sco noziun per ina gruppa sociala. Avant discurrivan ins da "brajada" (v.d. fam., parentella), "chasada" u "fieu" e designava cun quellas noziuns ina cuminanza che utilisava la medema fuaina per cuschinar. In proverbi surs. scheva: "Tgi che ha fiug, ha liug". En Surselva vegniva il term fiug era duvrŗ en il senn da "famiglia en il medem tegnairchasa". En l'Engiadina Ť il pled vegnž remplazzŗ tras chasada/chaseda. "Metter si agen fiug" vuleva dir en Surselva fundar ina fam., in agen tegnairchasa. Sin ils fieus vegnivan era repartidas las grevezzas ed utilitads publicas sco la lavur cumina, la laina da sort, las taglias, ils dretgs da burgais u ils dretgs d'astg e pastg. Il fieu occupŗ mo dad ina persuna valeva sco mez fieu. A Dardin p.ex. pudevan mo quels giudair las utilitads ed il dretg da burgais che faschevan fieu e fim da chalonda mars en lur chasa. A Zuoz vegniva attribuida la laina tenor ils fieus e las stivas che vegnivan stgaudadas. En l'Engiadina vegniva era il furlait incassŗ tenor ils fieus. Al cumin da la Cadi stueva cumparair almain in um per fieu. En la societad agrara dominava il fieu cun pliras generaziuns.
A partir dal 1850 han il princip individual e la fam. en il senn actual da "cuminanza da geniturs cun uffants (minorens)" remplazzŗ giuridicamain pass per pass il fieu e la chasada en il senn tradiziunal. Suenter il 1960 han il svilup economic (industrialisaziun) e social (individualisaziun) dal 20. tsch. dissolvž radicalmain era en il Grischun las anteriuras structuras da fam., integradas en in vast sistem da parentella e da clientella. Cun quella Ť era svanida la cultura sociala respectiva dals davos tschient onns.†


Litteratura:
E. Caflisch, Die Familie als Gemeinschaft und Genossenschaft, ihre privatrechtlichen und Ųffentlich-rechtlichen Funktionen in ihrer Entwicklung in Rštien [...], 1917; DRG 2, 460 s.; 3, 414-25; 6, 74 s., 442-50; T. Schmid, La vita familiara iíl spejel dal proverbi rumantsch, en: Annalas, 71/1958, 38-56; HbBG 2, 37-54; 3, 115-46; IG.

Adolf Collenberg

lemma precedents Famegls e fantschellasFamos, Luisa lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :