Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FavugnFederalissem lemma sequent

Federaldemocrats
Per cumbatter il centralissem federal (1872 e 1874) e per sustegnair la revisiun da la Const. chant. dal 1880 han ils Conservativs (o.t. catolics) ed ils Federalists (o.t refurmads) en il Cussegl grond furmà ina cuminanza d'acziun. Il 1881 èn ils Conservativs sa preschentads durant in tschert temp sco Partida democratica, dapi l'atun 1881 sco Partida dals vegl-democrats, ed ils Federalists sco Partida federalistica; ensemen han els constituì l'Allianza federaldemocratica. Els na possedevan ni statuts ni in program impegnativ ni in'organisaziun da partida. L'Uniun conservativa da Cuira coordinava las campagnas electoralas. L'allianza attirava era electurs "vagants" posiziunads a dretga da l'ala liberala, ed in succurs parzial vegniva dals Grütlians e dals Giuven-democrats (sin ils champs da la politica sociala e dals dretgs dal pievel). Ella ha dominà la scena politica dals onns 1880. Tensiuns internas ed ina malcuntentientscha, provocada tar ils electurs tras la politica da cabinet dals notabels, han effectuà ina reorganisaziun da la partida il 1891. La suletta midada è dentant stada quella ch'in comité da set ha surpiglià la direcziun da la nova partida chantunala. La pressa, mandataris e persunas da confidenza han cuntinuà a mobilisar ed instruir il suveran. La confessiunalisaziun progressiva sco era il stil da manar ed il program ultrafederalistic da Caspar Decurtins han provocà in exodus da l'ala refurmada a l'ala dretga dal champ liberal enturn il cuss. naz. Alfred von Planta. L'elecziun disgraziada dal Cussegl dals chantuns dal 1892 ha provocà ina secessiun da la partida. La gronda maioritad enturn Caspar Decurtins e Hermann Sprecher è restada fidela al "curs vegl", v.d. surtut ad in federalissem rigurus ed a la paritad confessiunala. Il "curs nov", represchentà da Placidus Plattner e Johann Josef Dedual, pretendeva tr.a. la fundaziun d'ina partida puramain catolica e d'uniuns catolicas da lavurers ed impiegads. Suenter lur exclusiun han ils dissidents Plattner e Dedual politisà dal 1893 fin il 1898 independentamain a Cuira ed en ils Tschintg Vitgs. Il 1899 han ils Federaldemocrats decidì da refurmar la partida. Fronts internas han dentant retardà l'innovaziun, e la partida è sa transfurmada en il process da la refurma fin il 1903 a la Partida cons.-democratica (Conservativs). Pressa directiva dapi il 1872: «Bündner Tagblatt», «Gasetta Romontscha» e «Graubündner Allgemeiner Anzeiger» (gasetta dissidenta 1892-98).


Litteratura:
Metz, Graubünden 2; HbBG 3, 265-68, 275 s.; IG, 230-32.

Adolf Collenberg

lemma precedents FavugnFederalissem lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :