Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FieusFilisur lemma sequent

Filantropins
Il term filantropin deriva dal grec philanthropos, ami dals umans, e designava en il 18. tsch. in lieu da furmaziun umana e civica. Ils filantropins grischuns han lur origin en il Seminari, fundà il 1761 da Martin von Planta a Lantsch Sut sut l'influenza dal moviment pedagogic illuministic, en spezial da Johann Bernhard Basedow, dal sistem da las charity schools (scolas publicas) englaisas, da las ideas pietisticas e dal Philanthropinum a Halle. Planta aveva mess uschia en pratica in model educativ che la Societad helvetica en Svizra e Basedow en Germania avevan affruntà fin alura mo sin il plaun teoretic e stgaffì l'emprim model per ina scola cun in'educaziun civica cumplessiva da la giuventetgna en Europa. Tras l'observaziun, la scolaziun e l'exercizi en l'autodeterminaziun duevan ils giuvenils (92 scolars il 1770) sa sviluppar a burgais conscients da lur atgna responsabladad. La vegliadetgna d'entrada era fixada ad 11 onns. A partir dal 1765 vegnivan recepids era giuvenils catolics. Quest seminari è vegnì transferì la stad 1771 a Marschlins. Là ha Ulysses von Salis cuntinuà - suenter la mort da Planta il 1772 - l'activitad ens. cun Johann Peter Nesemann. El ha dà al seminari il num Philanthropinum ch'el ha dirigì tenor il model da Basedow (46 scolars il 1776). L'institut è vegnì serrà il 1777 per incumpetenza dal directur Carl Friedrich Bahrdt da Halle. Alura ha Johann Baptista von Tscharner empruvà da cultivar il spiert da quest seminari filantropin cun ina Nationalschule fundada dad el a Gianin il 1786 e transferida il 1793 en il chastè a la Punt/Rehanau; il 1798 ha era questa tentativa fatg naufragi e la scola è  vegnida serrada. En il 19. tsch. han las quatter "republicas scolasticas" dal Grischun influenzà considerablamain ils models da las scolas novas e dals instituts d'educaziun dal pedagog bernais Philipp Emanuel von Fellenberg.


Litteratura:
A. Rufer, Vier bündnerische Schulrepubliken aus der zweiten Hälfte des 18. Jahrhunderts, 1921; Lexikon der Pädagogik, edì da H. Kleinert e.a., 2, 1951, 390; 3, 1952, 45, 127, 364, 404, 458 ; R. Theus Baldassarre, Bildung und Volksherrschaft, en: Republikanische Tugend, 2000, 377-99.

Martin Bundi

lemma precedents FieusFilisur lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :