e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Fromm, Georg Fry, Carli  Frontissem Numerusas gruppaziuns e moviments politics activs en ils onns 1930-40 han integrà en l'agen num il term "front"per suttastritgar qua tras lur caracter cumbattant (Organisaziuns faschistas e nazistas). La noziun dal frontissem è uschia s'imponida sin il champ istoriografic per caracterisar questas furmaziuns d'extrema dretga fitg eterogenas ch'èn naschidas a l'improvista e ch'han enconuschì, avant che sparir, fusiuns e secessiuns. Moviments da tempra faschistica èn cumparids en Svizra gia en ils onns 1920, p.ex. il 1925 la Heimatwehr a Turitg. Suenter il 1930 ha la crisa economica mundiala generà fin viaden en las partidas tradiziunalas in grond potenzial d'aderents da sistems autoritars ch'empermettevan da schliar cun maun dir ils problems economics e socials. Quests aderents èn s'organisads en fronts ch'han gì generalmain mo pauc success en las elecziuns, malgrà il succurs temporar da vart dals Giuven-conservativs, da circuls purils naziunalistics ed antisocialistics (cun lur uschen. ideologia dal sang e tschespet) e da simpatisants d'ina societad da classas socialas e d'in urden economic corporativ. Il champ burgais era unì sulettamain cunter il socialissem ed il communissem. En il Grischun n'ha la gronda part da las organisaziuns frontisticas betg pudì fitgar pe. La Neue Front possedeva il 1933 ina libraria a Tavau. La Nationale Front, editura da «Der eiserne Besen», disponiva dapi il 1932 d'ina secziun grischuna e dapi il 1934 d'ina uschen. Gauleitung a Glion ch'ha dirigì dal 1938-39 las trais basas a Maiavilla (per il Grischun tud.), en il Mesauc (per las vals tal. dal Grischun) ed a Glion (per il Grischun rum.). Ella quintava il 1934 25 comm., il 1938 100 (il maximum) e la primavaira 1939 mo pli 25. Sia successura, la Eidgenössische Sammlung, dumbrava il 1943 (onn ch'ella è vegnida scumandada) anc 33 comm. da Cuira e da Malans. Il rapport uffizial da la Regenza grischuna dal 1945 documentescha ils fatgs a moda globala, ils detagls n'èn però anc betg perscrutads. Tut en tut èn stadas las organisaziuns faschisticas e nazisticas indigenas en il Grischun appariziuns marginalas senza il minim success electoral. Il faschissem tal. è però daventà in problem politic era per il Grischun en furma da l'Irredentissem entrà da l'Italia. La refutaziun immediata e categorica da quel moviment en il chantun Grischun e la renconuschientscha dal rumantsch sco lingua naz. svizra (1938) han dustà quest privel. Litteratura: B. Glaus, Die Nationale Front, 1969; W. Wolf, Faschismus in der Schweiz, 1969; H.U. Jost, Bedrohung und Enge (1914-1945), en: Geschichte der Schweiz und der Schweizer 3, 1983, 101-89; A. Collenberg, Der Atem des Faschismus im Spiegel der romanischen Presse 1922-1938, en: BM, 1988, 347-63; M. Bundi, Bedrohung, Anpassung und Widerstand, 1996; T. Peterhans, Politische Säuberungen in Graubünden, en: BM, 2006, 307-42. Adolf Collenberg  Fromm, Georg Fry, Carli  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: