Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Fuentes, Pedro de [Pedro Enríquez de Acevedo]Fulasters lemma sequent

Fugitivs
La Convenziun da Genevra davart ils fugitivs e la lescha svizra d'asil che sa basa sin quella defineschan il fugitiv sco "persuna che sa chatta per tema motivada da vegnir persequitada pervi da sia appartegnientscha ad ina razza, religiun, naziunalitad u gruppa sociala determinada u pervi da sia convicziun politica ordaifer il pajais, dal qual ella posseda la naziunalitad". En la lingua giuridica actuala da la Svizra designescha il term "fugitiv" il status da quels esters, la dumonda d'asil dals quals è vegnida respundida a moda positiva, cuntrari ad in "requirent d'asil".

 

Fugitivs civils en il Grischun

L'affluenza da fugitivs en il Grischun è perscrutada mo rudimentarmain. En il 16. e 17. tsch. èn fugitivs religius tal. sa chasads a Clavenna (tr.a. il muntg benedictin Franciscus Niger, ils Pellizzaris ed ils Martinengos) sco era en la Bergiaglia ed il Puschlav (Pietro Paolo Vergerio), nua ch'els han contribuì a la refurmaziun. Suenter l'abrogaziun da l'Edict da Nantes il 1685 èn valdais da la Savoia ed ughenots da la Frantscha immigradas en rotschas en Svizra ed en il Grischun, o.t. fam. da circuls commerziants, mastergnants e scienziads. Il 1686 han chattà per exempel 15 fam. valdaisas alloschi en la Scola da Nicolai a Cuira. Las mastergnanzas da Cuira han fatg tut il pussaivel per impedir lur concurrenza: ellas han privà ils valdais da la pussaivladad da lavurar ed han sfurzà uschia a partir dal 1700 ils blers da migrar vinavant. Tar ils paucs ch'èn vegnids natiralisads tutgavan a Cuira p.ex. ils Papons ed a Tusaun ils Passetts. Tr. il 1687 ed il 1697 èn vegnids var 430 valdais sur il cunfin en il Puschlav. La gronda part è emigrada vinavant en Germania; las fam. Portier e Benoit/Benedetto èn restadas a Poschiavo. Dals monarchists franz., fugids en il Grischun tr. il 1792 ed il 1798, è enconuschent mo Louis-Philippe, il posteriur retg da la Frantscha ch'aveva instruì il 1793-94 incognito sut il num da Monsieur Chabot al Seminari a La Punt/Rehanau.
En consequenza da la politica da restauraziun (1815-30) èn  intellectuals liberals - pertutgads da l'uschen. persecuziun da demagogs en Germania - fugids il 1820 a Cuira, nua ch'els han chattà refugi sco scolasts influents a la Scola chant. evangelica, p.ex. Wilhelm Snell, Karl Follen[ius], Karl Völker e Georg Wilhelm Röder. La Svizra, creada il 1848 sco stadi lib. (il sulet en l'Europa), era numnadamain daventada in'insla per fugitivs lib.-rad. dals stadis vischins. Fugitivs lumbards, aderents dal naziunalist Giuseppe Mazzini, manavan ina miniera da fier en la Val Schons. La chasa dal marchese Gaspare Ordogno Rosales ad Andeer (erigida il 1840) dat perditga da lur preschientscha.

Suenter il 1860 ha la questiun dals fugitivs pers in pau da sia brisanza per daventar alura puspè pli acuta durant l'Emprima Guerra mundiala. Sper fitg paucs fugitivs politics èn immigrads surtut a partir dal 1916 deserturs, refusaders dal servetsch da guerra e pacifists en il Grischun (l'individuaziun n'è dentant betg pussaivla, perquai ch'il tema n'è anc betg perscrutà). Suenter l'Emprima Guerra mundiala han las autoritads proseguì ina politica da fugitivs adina pli restrictiva, quai o.t. sin basa d'in antisocialissem ed anticommunissem agressiv. Il Cussegl federal sperava ultra da quai da pudair intimar Benito Mussolini da mitigiar sias quaidas irredentisticas sin il Tessin ed il Grischun (Irredentissem), ed uschia è era la pratica envers ils socialists, communists ed auters antifaschists persequitads en l'Italia a partir dal 1924 daventada pli e pli dira. Suenter ch'ils naziunalsocialists han surpiglià la pussanza (1933), ha cumenzà in exodus en massa da gidieus, socialdemocrats, communists, cristians engaschads, intellectuals ed artists da la Germania ch'ha mess la Svizra en grondas difficultads. Gia la primavaira 1933 han las autoritads svizras definì la distincziun tr. fugitivs politics ed auters fugitivs, applitgada fin il 1944: in fugitiv politic era mo quel u quella che vegniva persequità persunalmain; fugitivs collectivs persequitads per motivs da razza (p.ex. ils gidieus) na giudevan betg quel status e vegnivan tractads giuridicamain mo sco esters. Pir vers la fin dal 1943, cura ch'ins veseva a vegnir la sconfitta da las pussanzas da l'axa, han las autoritads mitigià successivamain lur politica da fugitivs restrictiva, ed ils 12-6-1944 ha il Departament fed. da giustia e polizia relaschà la directiva da recepir tut las persunas civilas en privel da vita. Tenor ils dossiers evaluads en l'Archiv fed. a Berna importa l'affluenza da fugitivs en il sid dal Grischun durant la Segunda Guerra mundiala 1'800 persunas civilas; dus terzs da quellas èn entradas tr. il sett. ed il dec. 1943 e 98% han traversà il cunfin en la Val Puschlav. Il dumber total (ipotetic) munta a plirs millis. La plipart dals fugitivs ha bandunà immediat il pajais suenter la fin da la guerra. Ina da las instanzas moralas las pli profiladas en quel connex è stà Leonhard Ragaz; Anton Bühler è vegnì undrà il 2001 dals gidieus per sia tenuta umana sco uffiziant grischun.
Suenter il 1945 è la politica da fugitivs svizra stada caracterisada da las stentas da superar la tenuta restrictiva da las autoritads fed. adoptada durant il temp da guerra. Ils contingents attribuids da la Confed. al Grischun èn vegnids repartids sin div. centers (variabels): il 1956 o.t. Ungarais, il 1968 Tschecoslovacs, dal 1975-83 Vietnamais dal Sid ed a partir dal 1981 fugitivs dals stadis dal Patg da Varsovia. Suenter il 1980 è il dumber da fugitivs s'augmentà constantamain. Cun excepziun dals fugitivs da la Ex-Jugoslavia (culminaziuns 1991 e 1999) na sa tractavi ussa betg pli prevalentamain dad Europeans, mabain da migrants da stadis asiatics (numerus Tamils), africans e latinamericans, emigrads per regla en Europa pervi da guerras civilas u ina situaziun economica miserabla.

 

 

Fugitivs militars internads durant la Segunda Guerra mundiala

Suenter la sconfitta da l'armada franz. il 1940 en Burgogna è in corp d'armada franz. sa retratg ils 19/20 da zercl. 1940 cun radund 43'000 schuldads sur il cunfin svizzer en il Giura ed è sa laschà dischsarmar ed internar. L'enviern 1940/41 èn ils Franzos ed auters fugitivs militars vegnids repatriads. Ina divisiun da Polacs cun ca. 12'000 schuldads, participada a cumbats en Frantscha cunter ils Tudestgs, è restada internada fin a la fin da la guerra. Var 10'000 Polacs (il rest era fugì sur ils cunfins) èn vegnids repartids sin set regiuns ordaifer il Réduit en mintgamai 10 fin 20 champs. Al Grischun han ins attribuì 1'200-1'600 Polacs. Intgins da quels èn vegnids engaschads sco gidanters en l'agricultura e construcziun (ca. 20%), auters han realisà en squadras tschients kilometers sendas e vias (las famusas vias dals Polacs), han runcà e preparà tut en tut var 150 ha per la Battaglia dal graun, mundà alps u drenà palids. Ils academichers han pudì cuntinuar l'enviern lur studis en scolas spezialisadas ed universitads, auters han survegnì ina scolaziun elementara. Ils internads survegnivan ina schurnada fitg modesta. Lur champs da basa principals sa chattavan a Cuira, Val, Stussavgia Plaz, Glion e Roten. A Cuira era il post da cumond da la secziun 2/Grischun (schlià la fin d'avr. 1946). A Roten èn stads internads fin 250 Polacs enfin l'atun 1945, alura 350 Tudestgs e l'enviern 1945/46 fin il mars 1946 100 Russ. A Glion: Polacs enfin il 1945, a partir da la primavaira 1945 250 Tudestgs (champ schlià la fin da schan. 1946). A Termin: Polacs da l'enviern 1942/43 fin il dec. 1943. A Lantsch Sut: champ avert il schan. 1941 (a partir dal 1943 il champ il pli grond), o.t. Talians, 1945 - avr. 1946 160 Tudestgs. Ultra dals champs surmenziunads han existì numerus champs da lavur temporars sparpagliads en l'entir chantun Grischun, numnadamain ad Arosa, Beiva, Panaduz, Bravuogn, Breil, Castrisch, Cazas, Schlarigna, Curvalda, Cunter e.P., Tavau, Domat, Falera, Fanas, Fläsch, Crusch e.P., Eigias, Claustra, Pralung, Luzein, Malix, Mon, Araschga, Pigniu, Riein, Razén, Ruggell, Rueun, S. Antönia, S. Martin, S. Peder, Saas, Suagnign, Says, Aschera, S-chanf, Scuol, Sievgia, Tumein, Tusaun, Trin, Trun, Vaz Sut, Versomi, Vuorz e Ziràn. A partir dal matg 1945 èn ils Polacs vegnids transferids a Grenoble per la demobilisaziun. Restads en Svizra èn tut en tut radund 1300.
Il general polac Bronislaw Prugar-Kettling era sco "general delegà" il mediatur dals schuldads polacs internads ed in um da confidenza da las autoritads svizras. Ils Polacs internads suttastevan al reglament militar ed eran suttamess ad in agen commando. Schuldads svizzers - per ordinari ina cumpagnia che vegniva midada mintga mais - survegliavan ils champs. La posta vegniva censurada ed ils internads dastgavan bandunar lur champ ed ir en ils vitgs mo cun ina permissiun speziala ed accumpagnads d'in schuldà svizzer. La tenuta dals indigens envers ils internads variava tranter curtaschia, disfidanza, pregiudizis e tema.

Fugitivs dal Grischun

En il decurs da l'istorgia grischuna hai era dà temps da persecuziun per motivs religius e/u politics, o.t. en il context da dretgiras nauschas. Suenter l'invasiun austr. dal 1621 e l'entschatta da la missiun retica dals chaputschins, èn tschients refurmads (o.t. preditgants) ed aderents da la Frantscha/Vaniescha fugids en la Svizra Bassa; tr. il 1621 ed il 1625 chattan ins p.ex. ca. 500 refurmads da l'Engiadina Bassa sco refugiads a Turitg, e Steffan Gabriel è doc. a Turitg-Altstetten il 1620-26. La davosa unda da fugitivs civils stat en connex cun la transiziun da la Helvetica a la Mediaziun (1799-1803) e pertutga exponents politics e militars aderents da l'Austria resp. da la Frantscha: Tscharners, Plantas, Salis ed auters. A la categoria definida actualmain sco "fugitivs per motivs economics" correspunda per la pli gronda part l'emigraziun grischuna dal 19. tschientaner. 


Archiv:
ASGR.

Litteratura:
F.K. Raczek, Die Internierung der 2. polnischen Schützendivision in der Schweiz vor 25 Jahren (1940-1945), 1965; T. Schmid, Ils fügitivs d’Engiadina bassa a Turich dal temp da Baldirun, en: Chal. ladin, 1974, 29-44 (versiun tud. en: BM, 1972, 185-216, cun reg. da nums); Metz, Graubünden 1 e 3; M. Vuilleumier, Flüchtlinge und Immigranten in der Schweiz, 1989 (1992²); A. Peterelli, Tgira ed occupaziun da suldos esters internos […], en: Sulom, 72/1993, 188-203; B. Volland, Polen, Schweizerinnen und Schweizer. Militärinternierte und Zivilbevölkerung 1940-1945, en: JHGG, 1993, 197-321; G. Kreis, Die schweizerische Flüchtlingspolitik der Jahre 1933-1945, en: SZG, 47/1997, 552-79; R. Broggini, La frontiera della speranza: gli ebrei dall'Italia verso la Svizzera 1943-1945, 1998; A. Tognina, Rifugiati in Val Poschiavo 1939-1945, en: Bollettino/Società Storica Val Poschiavo, 2/1998, 2, 16-21; Bonorand, Reformatorische Emigration; HLS 4, 565-70; S. Conzett, Internierte in Haldenstein im Zweiten Weltkrieg, en: Bü. Kal., 2008, 59-65; J. Krummenacher-Schöll, Das vergessene Grenztor, en: Piz, 2008, nr 35, 24-26.

Adolf Collenberg

lemma precedents Fuentes, Pedro de [Pedro Enríquez de Acevedo]Fulasters lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :