e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Gualsers
Denominaziun dals colonists da lingua tud. ch'èn sa domiciliads en il temp autmedieval e medieval tardiv sin las spundas e terrassas autsituadas da las vals alpinas. Il num G., attestà en ils doc., tradescha lur derivanza: els èn immigrads directamain u indirectamain dal Vallais Sura. La colonisaziun dal Grischun cun G. ha inizià en ils onns enturn il 1200 (Cadi superiura e Sursaissa) resp. a la fin dal 13. tsch. (Valragn, Tavau), e las migraziuns internas posteriuras da G. han durà fin viaden il 15. tschientaner.
Ils areals colonisads dals G. èn vegnids cultivads fin en il 15. tsch. a moda extensiva (cultivaziun da pastgiras). Ils blers G. abitavan sin bains isolads nua ch'els tgiravan in tschert individualissem economic. Las alps utilisadas dals colonists vallesans cunfinavan mintgatant directamain cun lur bains, ed il latg vegniva elavurà savens en atgnas chascharias. En il cas ideal sa tractavi dad alps privatas. Ils G. eran sa spezialisads en l'allevament da muvel ch'els vendevan surtut sin las fieras en l'Italia dal Nord. La midada climatica cun ina diminuziun da las temperaturas a l'entschatta dal temp modern ha mess en miseria ils aclauns gualsers autsituads ch'èn (puspè) vegnids transfurmads en bains secundars stagiunals ed integrads politicamain en las vischnancas cun in center d'abitadi en il fund da la val.
Ils G., domiciliads en gruppas pli grondas en in lieu determinà, avevan obtegnì da lur signurs territorials (ils de Vaz, de Sax-Mesauc u de Razén) il dretg d'autonomia com. che cumpigliava era il dretg d'eleger il mastral. Quest privilegi colonisatoric valeva per la Valragn, la Stussavgia e Tenna d'ina vart e per Tavau e Pralung da l'autra vart. Plinavant eran tut ils colonists gualsers dal Grischun libers da persuna. Questa libertad n'era però tuttavia betg limitada als G. (Libers), gist uschè sco il feud ereditar, q.v.d. il dretg da disponer en ierta dals bains a tschains. En il cas dals G. era quai la regla, ma betg ina innovaziun exclusivamain gualsra.
La prestaziun culturala la pli persistenta dals G. sa manifesta en furma catalitica en la germanisaziun dal Grischun. Igl è perquai legitim da duvrar il num G. era per ils descendents e successurs dals colonists gualsers dal temp medieval tardiv. Questa populaziun po s'identifitgar cun ils G. areguard la lingua e la cultura. La scuverta e la perscrutaziun scientifica dals G. ha cumenzà a l'entsch. dal 19. tschientaner. Il 1960 è vegnida fundada l'Uniun dals Gualsers che sa stenta da mantegnair e promover la lingua e cultura gualsra ed alpina en il Grischun.
Litteratura:
P. Zinsli, Walser Volkstum in der Schweiz, in Vorarlberg, Liechtenstein und Italien, 1968 (20027); E. Rizzi, Walser Regestenbuch, 1991; E. Rizzi, Geschichte der Walser, 1993; F. Hitz, Walser, Burgen, Adel, en: JberWV GR, 2001, 48-112; F. Hitz, Alemannisches Stammeserbe oder alpine Kulturleistung?, en: JberWV GR, 2004, 28-46; 2005, 32-41.
Florian Hitz
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Grünenfels, von