Guerra da la Lia separatista

Guerras mundialas

Durant il temp medieval tardiv èn proruttas en la Currezia div. faidas tr. ils signurs feudals. En il center da quellas stevan interess territorials, il butin, l'onur e la reputaziun sco era la destrucziun da chastels e bains. Exempels: la faida tr. il barun Donat de Vaz e l'uvestg da Cuira (1323); la Faida da Belmont cun la battaglia decidida dal barun Ulrich Walter de Belmont e da ses subdits a Flem, en la Foppa ed en la Lumnezia cunter in'armada da chavaliers dal cont Rudolf (III) von Montfort-Feldkirch (cumbats a Porclas ed al pe dal Mundaun, 1352); la faida tr. ils baruns da Razén ed ils uvestgs da Cuira (1387-1414); la faida tr. l'uv. Hartmann II de Werdenberg-Sargans ed ils chastellans de Matsch (1388-1415).

Talas guerras èn proruttas en Rezia en il rom da la fundaziun da las Lias tr. ils signurs feudals e lur subdits ch'eran s'alliads tr. dad els e per part era cun lur signurs. Exempels èn la Faida da Schons (1450-52), provocada tras l'adesiun dal Schons a la LG, decidida cunter la voluntad da lur signur, il cont Heinrich de Werdenberg-Sargans. En la Lia Naira dal 1450 han div. signurs feudals, tr.a. il cont de Werdenberg ed il barun Gieri de Razén, fatg frunt a quest'allianza; ils purs han battì ils signurs en il Schons ed en la Tumelastga, han destruì lur chastels e prendì mesiras penalas. La tradiziun raquinta da la dretgira nauscha da la LG a Valendau cunter ses traditur congiurà Gieri de Razén, al qual ins ha dentant concess amnestia. Giacun Hasper Muoth ha dechantà quest'episoda en sia ballada «La dretgira nauscha de Valendau (1450)» dal 1882. La noblezza feudala ha subì en la Guerra da Schons sia sconfitta definitiva sco pussanza politica.
La Guerra da las giaglinas, prorutta il 1475 tr. l'Engiadina ed il Tirol en consequenza da relaziuns giuridicas nuncleras en l'Engiadina Bassa ed en la Val Müstair e pervi da la refusa dals Valladers da pajar als Habsburgais taglia en furma da giaglinas; quels han sin quai occupà l'Engiadina Bassa ed han mess en tschendra la vischnanca da Ramosch. Cun agid da l'Engiadin'Ota han ils subdits lad. dentant pudì rebatter las truppas tirolaisas. Questa guerra ha inspirà Jon Semadeni a scriver il 1974 ina cumedia divertenta cun il titel «La guerra da las giallinas».

Sco ils Confederads han era las Trais Lias empruvà d'acquistar privilegis da dazis al sid da las Alps e da sa patrunar da terras subditas. Ellas eran da l'autra vart sfurzadas da defender lur territori, lur dretgs e lur independenza cunter agressurs da l'exteriur. Exempels da guerras da conquista:
Las campagnas militaras en Vuclina dal 1486/87: las truppas grischunas avevan occupà Buorm, la Vuclina e Clavenna, eran però sa retratgas suenter ch'il ducadi da Milaun aveva garantì a las Lias exemziuns da dazi ed ina indemnisaziun considerabla.
La Guerra svabaisa dal 1499: en accord cun ils Confederads han las Trais Lias parà las attatgas dal retg german Maximilian I; ellas han cuntanschì victorias a Maiavilla, sin il Pass S. Gliezi ed en la Battaglia a la Chalavaina dal 1499, garantind qua tras l'independenza a la Republica da las Trais Lias.
La campagna militara a Pavia dal 1512: cun il sustegn d'ina armada confed. ha ina gronda truppa grischuna cumbattì a Pavia cunter ils Franzos e bandischà quels dal ducadi da Milaun; ils Grischuns han alura occupà la Vuclina, las Trais Plaivs ed ils contadis da Clavenna e Buorm ed han suttamess quests territoris a lur domini.
Las duas Guerras da Müsch dal 1525 e 1531: il chastellan da Müsch, Gian Giacomo Medici (numnà il Medeghin), vuleva reacquistar davent da ses chastè en la part sura dal Lai da Com las Terras subditas dals Grischuns suenter avair rebattì quels en ina battaglia a Murbegn. Cun agid dals Confederads e grazia al sustegn diplomatic da Vaniescha, da la Frantscha e dal papa han ils Grischuns pudì batter il Medeghin, demolir sia fortezza e defender, cun excepziun da las Trais Plaivs, lur Terras subditas.

Ils Scumbigls grischuns
La posiziun geostrategica dal pajais e dals pass alpins ha sveglià l'interess particular da las pussanzas grondas cumpigliadas en la Guerra da trent'onns. Las rivalitads internas han contribuì a far dal Grischun en ils onns 1620-37 in champ da battaglia tr. pussanzas estras: occupaziun tras truppas austr. e spagn. (1620-24), tras armadas franz. e papalas (1625-28) e tras truppas austr. (1629-31). Dal 1632-37 è il Grischun vegnì "liberà" dals invasurs ed ha pudì reconquistar la Vuclina cun agid dal duca Henri de Rohan e da truppas franz. (las tentativas da las Trais Lias da sa liberar ord atgna forza n'eran betg reussidas). La pasch conclusa cun la Spagna il 1639 (Emprim Capitulat da Milaun) ha restituì a medem temp l'autonomia al Stadi da las Trais Lias e limità sia suveranitad sur la Vuclina.

La segunda Guerra da coaliziun dal 1799-1801
Durant il temp da la Republica helvetica era il Grischun puspè daventà in champ da battaglia tr. pussanzas estras (Frantscha, Austria, Russia). Ils 3-5-1799 han ils Sursilvans subì ina sconfitta terribla en il segund cumbat cunter ils Franzos a La Punt/Rehanau.

La campagna a Clavenna dal 1814
En connex cun las tentativas da reconquistar la Vuclina persa il 1797 èn sa rendids in pèr tschient Grischuns a Clavenna ils 5-5-1814. En vista a la superiuritad numerica da l'armada austr. èn ils partisans sa retratgs senza assagls da surpraisa.

La Guerra da la Lia separatista dal 1847
Il chantun Grischun ha sustegnì la decisiun da la Dieta fed., per grond part lib., da schliar la Lia separatista cun forza militara. La plipart dals contingents grischuns, recrutads cun retard, n'èn betg entrads en acziun (Guerra da la Lia separatista).

Guerra da la Lia separatista

Guerras mundialas