Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FurlanFürstenburg lemma sequent

Furna
Vischnanca polit., cirq. Gianatsch, distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sut). Abitadi sparpagliā situā a 1351 m sin la spunda ost dal Furner Berg (1824 m). F. cumpiglia las culegnas dad Usserberg, Mittelberg e Hinterberg sco era l'aclaun da Furnerberg (betg abitā l'entir onn) cun Danusa, menz. sco abitadi gualser il 1394. 1479 Furnen. 1850 216 abit.; 1900 209; 1950 222; 2000 204. En il temp medieval tardiv possedevan l'uvestgieu da Cuira ed ils conts von Toggenburg terren a F. En il 14. e 15. tsch. čn sa domiciliads qua Gualsers sin bains sparpagliads ed han germanisā la vischnanca. F. ha appartegnė a la dretgira auta da Castels, pli tard a quella da Castels-Gianatsch. Ecclesiasticamain ha la vischnanca fatg part, avant e suenter la refurmaziun introducida il 1526, da Gianatsch. Dapi il 1672 č F. ina plaiv autonoma. La baselgia da S. Gieri č vegnida erigida enturn il 1490, la tur il 1690. Il 1879 č vegnida construida la via da Pragg a F., ed il 1936 č la vischnanca vegnida colliada cun la rait d'autos postals. F. č vegnė electrifitgā pir il 1968 (sco davosa vischnanca grischuna). La vischnanca ha ina scola primara e dispona d'ina modesta infrastructura turistica.


Litteratura:
Gem. GR, nr 55, 1984; Gem. GR, 2003, 124 s.; U. Gadient, Cherza, Pfunzla, Gasliecht, 2005.

Otto Clavuot

lemma precedents FurlanFürstenburg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :