Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents GenealogiaGengel lemma sequent

Genevra
Las emprimas relaziuns tr. l'anteriura Republica da G. e las Trais Lias dateschan dal 16. tschientaner. Da quel temp studegiavan plirs Grischuns a l'Academia da G., tr.a. Johannes Guler von Wyneck, Hercules von Salis-Soglio e Caspar Alexius ch'č stā activ a G. era sco plevon e professer. Enturn il 1550 han las Lias dā albiert a numerus fugitivs religius tal. ch'čn sa domiciliads cun preferenza a G., p.ex. Pietro Paolo Vergerio, il refurmatur da la Bergiaglia, e Francesco Micheli, in fugitiv da Lucca natiralisā a Visavraun ed emigrā alura a G. Micheli č il progenitur da numerus impurtants scienziads, politichers ed uffiziers, ed il chantun Grischun ha renovā anc il 1832 (per la davosa giada) il dretg da burgais dals Michelis a Visavraun. Il 1564 č sa scuntrā il cont Ulysses Martinengo cun il teolog Theodore de Bčze a G. Tr. la plaiv ref. da Clavenna e G. existivan vivs contacts, e suenter il 1570 furnivan armariels domiciliads a Tiraun (fugitivs religius da Gardone/Brescha e.a.) armas a la citad da G. Il 1582 han las Trais Lias empermess a G., che sa sentiva fermamain smanatschada da la Savoia, ina truppa da 3'000 schuldads staziunads en las Terras subditas. Ils Grischuns n'han betg stuė entrar en acziun, G. č dentant sa mussada fitg engraziaivla per la buna veglia demussada. En il 17. tsch. ha il Grischun ref. recepė la musica sacrala da G.; il chant dals psalms da G. ha dominā il chant sacral ref. fin la fin dal 19. tschientaner. Suenter il 1761 čn blers giuvenils genevrins sa laschads scolar al seminari da Martin Planta a Lantsch Sut, tr.a. Charles Pictet-de Rochemont, il famus ambassadur al Congress da Vienna (1815). A Lantsch Sut s'acquistavan ed exercitavan era ils figls da l'aristocrazia virtids republicanas. Quai č forsa la raschun, per la quala exponents cons.-aristocratics da la Confed. han designā il 1794 il Grischun e G. sco quellas republicas che fetschian al Stadi fed., causa lur "chaus inquiets ed intrigants", ils pli gronds fastidis e quitats. En il 19. e 20. tsch. han div. Grischuns tschernė G. sco lieu da studi e d'operusitad: Peter Flury, Gottfried Ludwig Theobald, Peider Lansel, Felix Calonder ed Otto Barblan ch'č stā dal 1887 fin il 1937 organist a la catedrala genevrina da S. Pierre. Ils Rumantschs han pudė e pon adina puspč quintar cun gests da gronda simpatia da vart da G., tr.a. dal 1983-94 cun in sustegn finanzial generus a la Lia Rumantscha. Cun translaziuns e publicaziuns davart la litteratura rum. en franz. ha l'istoriograf Gabriel Mützenberg rendė enconuschenta la cultura rum. en l'entir intschess francofon. G. dispona da duas uniuns grischunas: la Rhaetia société des Grisons e la Societā dei Pusc'iavin. 


Archiv:
ASGR, actas dal pajais (1974) e collecz. da doc. (1975).

Litteratura:
P.P. Vergerius, Epistola del Vergerio nella quale sono descritte molte cose della citā & della chiesa di Geneva, 1550; A. Picot, Les Grisons vus par un Genevois, en: Journal de Genčve, 28-1-1958.

Martin Bundi

lemma precedents GenealogiaGengel lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: