Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Punt VederPunt/Rehanau, La lemma sequent

Punt-Chamues-ch, La
Vischnanca polit., cirq. Engiadin'Ota, distr. Malögia, situada en il fund da la val, cun il center da traffic La Punt, construì lung la via a sanestra da l'En al pe da l'Alvra, e Chamues-ch, situà da la vart dretga da l'En a l'entrada en la Val Chamuera. 1137/39 Campolouasto (copia dal 15. tsch.), 1296 Cambescasco, 1244 Ponte, tud./tal. Ponte-Campovasto (fin il 1943). 1850 232 abit.; 1870 289; 1900 245; 1950 223; 2000 660. Dal temp medieval fin il 1851 ha appartegnì la vischnanca a la dretgira auta d'Engiadin'Ota. A partir dal 1543 ha La Punt furmà in vischinadi da Suot Funtauna Merla. Il 1370 vegn menz. per l'emprima giada la baselgia da S. Andrea (cun clutger romanic) a Chamues-ch, reconstruì il 1505 da Bernardo da Poschiavo en stil gotic tardiv. Durant la restauraziun da la baselgia (1981) han ins chattà vasts relicts da mirs d'in portic romanic cun picturas goticas. Il 1561 è vegnida introducida la refurmaziun a La Punt, ed il 1680 han ins erigì ina baselgia filiala en stil baroc (rest. il 1974-75). Il 1560 ha Stefano Catani, tipograf auxiliar da Dolfino Landolfi, installà a La Punt l'emprima stamparia sin territori rumantsch. A partir dal 17. tsch. ha la fam. Albertini laschà construir a La P. pliras chasas signurilas. La vischnanca è vegnida destruida parzialmain dad auas grondas (1566, 1772 e 1843) e d'in incendi (1803). Sper il traffic da sauma e l'agricultura han ils abitants da La P. chattà gudogn en l'emigraziun artisanala tempriva ed en ils servetschs mercenars. Il traffic da martganzia e da persunas sin la via charrabla da l'Alvra, construida il 1865, ha effectuà in svilup economic ch'ha durà fin a l'avertura da la lingia da viafier Tusaun-Bever-S. Murezzan il 1903 e Bever-Scuol il 1913. Suenter il 1960 ha La P. chattà access a l'industria turistica da l'Engiadin'Ota. Al nord da Chamues-ch ed a La Punt/Arvins èn vegnidas construidas dapi alura numerusas abitaziuns e chasas da vacanzas. Las duas parts da la vischnanca èn oz praticamain creschidas ensemen. Dapi ils onns 1970 han ils numerus immigrants e pendularis dal vitg (2000 53%) modifitgà la structura demografica. Part da la populaziun da lingua rum.: 1941 68,5%; 1980 41,5% (LM); 2000 20,6%/47,7% (ML/Lindic).


Litteratura:
J. Mathieu, Die Herren der Brücke, en: JHGG, 1988, 65-115; R. Lussi, La P., 1989²; D. Giovanoli, La P., 1990; C. Hämmig, La P., 2000.

Constant Wieser

lemma precedents Punt VederPunt/Rehanau, La lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :