Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents LagsLaim, Joseph lemma sequent

Lai/Valbella
Fracziuns da la vischn. polit. da Vaz, tud. Lenzerheide/V. (uffiz.). Lieus da cura da stad e d'enviern, situads en ina cuntrada furmada d'ina bova preistorica, cun las alps Lavoz al vest e Scharmoin a l'ost. Dals 2'586 abit. da la vischn. da Vaz vivevan il 2006 radund 2'000 a L.
Al Rothorn da Parpan han ins explotà minerals da fier durant il 15. e 16. tschientaner. L'auta vallada da L., regiun dad aclas fin vers la mesadad dal 19. tsch., era colliada cun l'uschen. Via Sura, amplifitgada il 1836-40, che manava als pass dal Set e dal Güglia. Suenter la construcziun da la via dal Meir (1869) e l'avertura da la lingia da la VR Cuira-Tusaun-S. Murezzan (1903) ha il traffic sur ils pass pers temporamain sia impurtanza. Il 1895 è vegnida projectada ina lingia da transport electrica da Cuira a L.; la prorupziun da l'Emprima Guerra mundiala ha impedì l'entschatta da sia construcziun previsa per il 1914. Il 1936 han ins schlargià e catramà la via d'autos.
Il 1882 è vegnì avert l'emprim Hotel Kurhaus a L. Il manaschi da cura era limità a l'entschatta a la stagiun da stad. Insaquantas fam. da purs èn alura sa decididas d'abitar durant l'entir onn a L. Gia il 1886 è vegnida erigida l'emprima baselgia cat. a L. Il 1903-04 ha inizià il traffic d'enviern a L., ed il 1906 è vegnida construida l'emprima chasa da scola. Il 1914 possedeva L. sis hotels, ed en ils onns 1920-40 èn suandads ulteriurs hotels e chasas da vacanzas. Il 1936 han ins construì la funiculara Val Sporz (schlieusas tratgas da sughets) ed il 1941-42 ils runals Tgantieni e Scalottas. Dapi il 1950 regna ina gronda activitad en il sectur da construcziun da chasas da vacanzas ch'ha fatg da L. in'abitadi sparpaglià. L'emprim plan da zonas datescha dal 1981. Cun la construcziun da las pendicularas dal Rothorn (1963) è era vegnida averta la vart da l'ost da la val al turissem. Construcziun - sin iniziativa da la vischnanca - dals implants da sport Danis SA da la vart dal vest 1972 (fusiun da la Rothornbahn & Scalottas AG e da la Bergbahnen Danis Stätz AG a la Lenzerheide Bergbahnen AG 2005). Il 2007/08 disponiva L. da 1'415 letgs per esters en l'hotellaria (ca. 14'600 en la parahotellaria resp. en abitaziuns secundaras), ed ins ha pudì registrar 1,01 miu. pernottaziuns en total, 23% da quellas en l'hotellaria. Ils culms da la regiun da L. vegnan cultivads anc oz. Las duas alps appartegnan a la vischnanca e vegnan chargiadas sin basa cooperativa.


Litteratura:
Festschrift zur Zentenarfeier 100 Jahre Kurort Lenzerheide 1882-1982, 1982; Vaz/Obervaz in Wort und Bild, 1993.

Toni Cantieni

lemma precedents LagsLaim, Joseph lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :