Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lampert, UlrichLandolfi, Dolfino lemma sequent

Landarenca
Anteriura vischn. polit., cirq. Calanca, distr. Moesa. Fracziun da la vischn. polit. d'Arvigo dapi il 1980. Situada a 1272 m sin ina terrassa sin la spunda dretga da la Calancasca. 1550 Lan Darencha. 1773 117 abit.; 1850 71; 1900 72; 1950 37; 1970 20; 1990 14. L. ha appartegnì a la vischnanca da Calanca fin il 1851, alura è ella stada autonoma fin il 1980. L. è accessibel mo cun ina teleferica averta il 1961 davent da Selma (ca. 400 m pli bass) u sin ina senda da sauma. La baselgia da L., menz. il 1529, è deditgada als ss. Bernard e Niclà; ella è vegnida transfurmada pliras giadas, o.t. en il 17. tsch., e restaurada en ils onns 1969-74. L. è stada la segunda vischnanca dal Grischun (suenter Cuira) a conceder il dretg da vuschar a las dunnas sin plaun com. (1968). Il 2007 devi anc in manaschi puril a L., ils auters abitants cun activitad da gudogn penduleschan fin a Blinzuna.


Litteratura:
A. Bertossa, Storia della Calanca, 1937; E. Agustoni, Guida all'arte della Calanca, 2005, 66 s.

Cesare Santi

lemma precedents Lampert, UlrichLandolfi, Dolfino lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :