Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Imni naziunalIncendis lemma sequent

Import
L'import da martganzia d'impurtanza vitala che n'era betg avant maun u betg disponibla en quantitad suffizienta en las muntognas ha ina lunga tradiziun. En il temp rom. imperial tempriv ed o.t. en l'Antica tardiva existivan stretgas colliaziuns cun l'Italia dal Nord. Dal 1. tsch. tardiv fin al 3. tsch. eran orientadas las vals al nord da las Alps sco era l'ulteriura Rezia occidentala pli ferm vers las provinzas rom. dal nordvest, quai ch'ins po deducir tr.a. da la Terra Sigillata (cheramica) importada. Las munaidas padanas scuvertas a Cunter (Surmeir) e la fina vaschella d'import chattada a Cuira documenteschan il commerzi cun l'Italia. Munaidas da div. tschientaners, tr. las qualas prevalan quellas da la Lumbardia e da la Germania dal Sid, dattan perditga da l'implicaziun da la Rezia en il barat da martganzia surregiunal creschent; l'uvestg da Cuira possedeva bain in'atgna zecca che n'era dentant gia en il temp autmedieval betg pli abla da cuvrir tut il basegn da meds da pajament dal pajais. Il commerzi č sa sviluppā a moda parallela cun il transit da martganzia. Ultra da graun e vin ha il Grischun importā da tuts temp era sal. Era sche l'import da graun (o.t. furment e seghel) na resguardava betg il princip da l'economia da subsistenza, prevaleva quella prob. anc enturn il 1800. Cunquai ch'ils burgais da las Trais Lias pudevan agir libramain, vegniva barattā gia baud, o.t. al sid da las Alps (Ligiaun, Tiraun e.a.) ed en il Vnuost, paintg e muvel sitg dal Grischun cunter mangiativas (Fieras). Dasperas existiva era in commerzi professiunal. In veritabel commerzi a distanza cun materias primas e bains da consum pratitgavan o.t. ils spediturs, p.ex. ils Massners, Salis e Baviers. Pir l'augment da la dumonda da martganzia d'import, era d'artitgels da luxus sco café, tubac e zutger en il 18. tsch. ha fatg nascher veritablas chasas commerzialas (p.ex. Rosenroll, Salis-Soglio) che operavan independentamain dal commerzi da spediziun. Entant ch'ils Grischuns čn sa provedids o.t. sin il martgā turitgais fin en il temp modern tempriv, č sa spustā l'import da martganzia en consequenza da contracts politics sin la Lumbardia e la Svevia. Ils Capitulats da Milaun dal 1639, 1726 e 1763 čn s'effectuads a moda positiva sin ils pretschs d'import per ils Grischuns, cumbain che quel era contingentā. Ina politica da provediment cun controlla dal commerzi e cun provisiun obligatorica pratitgava atgnamain mo la citad da Cuira, en cas excepziunals era ils trais chaus-lia ch'han fatg cumprar graun o.t. en cas da bloccadas d'import a custs da las Lias e scumandā l'export. Pir en il temp modern tempriv ha Milaun (p.p. ens. cun la Svevia) remplazzā Turitg resp. la Svevia temporarmain sco furniturs principals da graun (Politica da granezza da las Trais Lias). Il ris era o.t. ina martganzia da transit. Il sal retrajevan las Trais Lias dad Alla e da Reichenhall (Baviera), entant ch'il sal da mar venez. era, per motivs da qualitad, pauc dumandā. Il ris ed il tirc per la pulenta čn prob. sa derasads en Bergiaglia en il 16. resp. 18. tsch., cura che la cultivaziun aveva prendė ina dimensiun pli gronda en l'agricultura da l'Italia dal Nord. Mesiras legalas, controllas severas dals pretschs e vasts terrens en possess da fam. dirigentas en las Terras subditas garantivan la controlla dal commerzi cun il vin-Vuclina.

Enturn il 1800 prevaleva anc l'economia chasana en confrunt cun l'economia da martgā en la plipart da las valladas grischunas. La construcziun da novas vias da traffic ha pussibilitā en il 19. tsch. l'import da martganzia pli bunmartgada ch'ils products indigens. Tenor calculaziuns interprendidas a l'entsch. dal 19. tsch. occupava l'import da graun l'emprima plazza, suandā dal vin e vinars, colonialas, textilias e rauba da pel; ina pli pintga valita represchentava l'import da sal e da rauba da fier. A l'export da muvel da maz e d'allevament, o.t. en la Svizra da l'Ost ed en l'Italia, s'opponiva l'import difficilmain calculabel da biestga d'allevament e da chavals da l'Allgäu, dal Tirol e dal Montafun. En consequenza da l'augment d'imports da graun da la Svizra Bassa, che produciva pli bunmartgā, ha la cultura d'ers (o.t seghel ed ierdi) pers sia impurtanza en il Grischun a partir dal 1850. L'agricultura da muntogna č crudada en ina profunda crisa, a la quala ins ha stuė far frunt cun emigrar u midar mastergn. Cunquai che l'industrialisaziun č stada marginala e la mecanisaziun rudimentara en il Grischun avant la Segunda Guerra mundiala, han predominā vinavant l'import da vivondas ed a partir da ca. l'onn 1890 era quel da bains da consum per ils hotels. En il Chantun sin via da sa modernisar han cuntanschė ils imports suenter il 1945, areguard la diversitad, las quantitads e las valurs dals products, dimensiuns dal tuttafatg novas. Studis specifics davart quest svilup modern mancan.  
 
  
 


Litteratura:
Schnyder, Handel und Verkehr; HbBG 1, 236-38; 2, 18-31; 56-82; HLS 4, 634-36.

Adolf Collenberg

lemma precedents Imni naziunalIncendis lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :