Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lavizzari [Lavizari], Pietro AngeloLavur cumina lemma sequent

Lavur a chasa
Furma d'interpresa e da producziun nua che las lavurs vegnan exequidas a chasa - en l'atgna abitaziun u en in local spezial. Ils custs per las localitads da lavur surpiglia mintgin sez. Ordaifer l'autoprovediment puril para la lavur a chasa d'avair giug tut en tut ina rolla irrelevanta. Ella cumpigliava la tessaria e la filandaria da chonv u launa a lenziels e ponns. Enconuschents n gia en il temp medieval il carpun ed il cadisch, ponns da launa pura grischuna da dus, trais u quatter trappels. Tut las emprovas interprendidas en il 18. tsch. per introducir la producziun commerziala da textilias en lavur a chasa, en manufacturas u en fabricas (p.ex. tras Franz Bavier a Cuira ed a Seglias enturn il 1750, tras Peter von Salis a Cuira ed en la LDD ed ils Tirolais en l'Engiadina) n'han betg g success. La producziun da fritga tosta percunter ha cuntansch a la fin dal 18. tsch. en la Tumleastga ed en la Val dal Rain da Cuira il stadi d'ina pitschna industria cun exports fin a Berlin ed a S. Petersburg. En il 19. tsch. n societads engaschadas per il bainstar general sa sfadiadas d'introducir in'industria da chasa en il Grischun: las societads economicas e patrioticas, la Societad grischuna per la perscrutaziun da la natira e la Societad d'utilitad publica. La societad purila e rurala dal Grischun sustegneva l'opiniun generala, tenor la quala in'industria da chasa stueva esser colliada cun l'agricultura, sco p.ex. l'elavuraziun da glin, chonv e launa. Ella aveva grondas resalvas envers l'industrialisaziun urbana (fabricas) da la Bassa che pareva dad esser memia nuschaivla a la sanadad e morala da la glieud. Menziun spez. da vart privata meritan surtut las tentativas interprendidas en ils onns 1850 dal pader Teodosius Florentini da fundar era en il Grischun tessarias da saida e da mangola sco era interpresas da retgamar e da taisser strom (1850 en 22 vischnancas, 1853 en 90); quellas han dentant, sco tut las autras, fatg spert naufragi, quai ch'ha svegli e nutr l'idea ch'il Grischun na saja betg adatt a la producziun industriala. En il temp sequent naschida in'industria limitada a la producziun modesta en favur dal militar. L'elavuraziun da taila da launa sco lavur da chasa sa mantegnida il pli ditg en Surselva, ma era ella vegnida substituida da la taila da mangola pli bunmartgada.


Litteratura:
Jenny, Handwerk und Industrie; D. Lenschen, Produktivgenossenschaften und katholische Soziallehre, diss., Paderborn, 1997, 165 s.; HbBG 2, 61; 3, 77 s.; HLS 6, 226-28.

Adolf Collenberg

lemma precedents Lavizzari [Lavizari], Pietro AngeloLavur cumina lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :