e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Lia da las Diesch Dretgiras (LDD)
Fundada ils 8-6-1436 a Tavau sco la pli giuvna da las trais Lias reticas, suenter ch'il davos represchentant dals conts de Toggenburg, Friedrich VII, è mort ils 30-4-1436 senza ertavels masculins e senza disposiziun testamentara. Sco successur legal dals de Vaz eran daventads ils de Toggenburg signurs territorials dal Partenz (inclus la dretgira dal convent da canonis ad Aschera), da la part sura da la Val d'Alvra (Belfort), da Curvalda, dal Scanvetg e dal Signuradi. Per tema d'in avegnir intschert, d'ina separaziun dals territoris signurils u lur cessiun als Austriacs, èn ils subdits s'unids a Tavau en ina lia, approvada da la vaiva da Friedrich VII, Elisabeth von Matsch. Ils delegads dals cumins da Claustra, Tavau, Castels, Aschera, S. Peder, Pralung, Curvalda, Belfort e dal Signuradi han giurà d'assister in l'auter en la defensiun da lur dretgs, da s'alliar en ultriuras lias mo da cuminanza, da tschertgar dretg tar il derschader dal lieu da domicil e da prestar giurament mintga dudesch onns. A la fundaziun da la LDD, constituida tras las vischnancas, n'èn sa participads nagins signurs. L'emprim chau-lia è daventà il landamma Ulrich Beeli da Tavau. Las dietas da la LDD vegnivan adina convocadas a Tavau. L'uniun dals subdits n'ha dentant betg pudì impedir la divisiun feudala dals territoris cuminals: la plipart da quels è ida als conts de Montfort, il Partenz Dadora als conts von Matsch e Maiavilla als baruns von Brandis. Il 1470 han ils Montforts ed il 1477 ils Matschs vendì lur dretgiras als ducas d'Austria ch'han reunì quests novs territoris en la prefectura da las Otg Dretgiras. Il landfoct, solitamain in Grischun, residiava sin il chastè da Castels sper Luzein. Il 1509 han ils Brandis vendì a las Trais Lias il Signuradi ch'è daventà qua tras ina prefectura (landfoctia) dals Grischuns. Era sch'ils burgais da la LDD decidevan en atgna autonomia davart la politica dal pajais e l'administraziun locala, eran els dal punct da vista dal dretg territorial (giurisdicziun auta e tributs) subdits austriacs. Il Signuradi appartegneva a la LDD (cun dretg da cundecider en fatschentas regiunalas), el era dentant a medem temp in territori subdit da las Trais Lias, en ils organs da las qualas el pudeva cundecider indirectamain en agens affars. Il 1437 èn otg da las dretgiras da la LDD s'unidas cun la Lia da la Chadé, ed il 1450 ha la LDD concludì in'allianza cun la LCD, il 1471 cun la Lia Grischa. A partir dal 1486 ha ella prendì part a campagnas cuminaivlas da las Trais Lias ch'èn sa dadas ina constituziun cuminaivla il 1524 (Brev da federaziun). A la LDD n'èsi betg reussì da daventar in lieu allià dals Confederads, sco quai che las duas autras Lias èn stadas dapi il 1497 (LG) resp. il 1498 (LCD); ella è dentant s'alliada, ens. cun las duas autras Lias, cun il Vallais (1600), Berna (1602) e Turitg (1607). Pir en ils onns 1649-52 ha la LDD pudì sa liberar dals dretgs austr. e daventar in member a dretg cumplain da la Republica da las Trais Lias.
Archiv:
ASGR, actas dal pajais.
Funtaunas:
Wagner/Salis, Rechtsquellen; SSRQ GR II/1.
Litteratura:
Gillardon, Zehngerichtenbund; Pieth, Bündnergeschichte; Head, Demokratie; E. Meyer-Marthaler, Landesherr und Landleute, en: BM, 1995, 467-519; HbBG 2; IG, 114 s.; Simmen, Wappen.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Lia da la Chadé (LCD)