e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Libers
Attestads en la Currezia gia en il 8. tsch.: en la «Lex Romana Curiensis», en il «Testament da Tello» ed en ils «Capitula Remedii» cumparan els directamain sco perditgas, indirectamain sco cunfinants. L'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) menz. diesch bastiments sin il Lai Rivaun, tgirads da "liberi homini" e da sis pestgaders libers. En la regiun dals pass dal Güglia e dal Set vivevan al medem temp 100 Libers. Els avevan prob. da garantir la segirtad dal traffic. Ils Libers debitavan solitamain al retg ina taglia da tschains en furma da daners e da servetschs militars, els eran dentant, cuntrari als servs e subdits, deliberads da l'obligaziun da pajar taxas feudalas e da prestar lavurs tributaras. La taglia dals Libers, imponida en quasi mintga vischnanca, vegniva pajada dapi il 10. tsch. per regla cun granezza (p.ex. Grabs 949, part dal Vnuost ca. 1400). L'onn 951 ha Otto I regalà a l'uvestg da Cuira l'entir tschains imponì als Libers dal contadi da Cuira, sco quai ch'el era vegnì definì avant dals dretgs e duairs dals Quadrarii (Quadra). Ina donaziun dal 960 - Cuira e conturns, la Bergiaglia - concerneva tant ils Quartani libers (Quarta) sin lur bains a fit en munts e vals sco era ils Coloni montanarici, q.v.d. ils purs da muntogna. Tr. il 988 ed il 1061 han confermà il retg Otto III e ses successurs repetidamain quests tschains, e quai tant dals Quadrarii libers sco dals Quartani. En lieus cun relativamain numerusas quadras, sco p.ex. Sevgein e Purtagn, èn ils Libers doc. spezialmain bain. La quadra para d'avair pers sia funcziun en il 13. tsch., suenter ch'ils Libers avevan da pajar lur tributs o.t. en daners e che las associaziuns dals Libers avevan subì midadas. Dals Libers curretics faschevan part era blers Rumantschs dal Vorarlberg. Els furmavan là il coc da las cuminanzas da vischnancas e valladas cun guauds, pastgiras, alps e dretgs d'aua cuminaivels. A Rankweil, il center dals Libers da la Rezia Sut, èn attestads gia il 851 ina Markgenossenschaft ed ina cuminanza da Libers sco possessurs da chasas e terrens. Derschaders e testimonis (boni homini) rum. appartegnevan al stan dals Libers, e dapi il 10. tsch. furmavan els la part essenziala da la dretgira districtuala da Rankweil. En il temp medieval tardiv han urbarisà surtut Libers da la Val Druschauna il Montafun. In'autra regiun centrala dals Libers era il Vnuost: Barbusch 1150, Kortsch 1208, Schlander, Raisch, Val da Matsch 1297, Gluorn, Schludern, Tschengel e.a. 1400. Era qua datti quasi dapertut quadras.
En l'intschess grischun cumparan il 1204 ils Libers da Schons che decidevan en il temp medieval per gronda part en dumondas politicas ed economicas en la regiun dal Rain Posteriur. La pli gronda cuminanza da Libers attestada furmavan ils liberi supra silva, v.d. ils Libers da sur il guaud da Flem. Tenor l'Urbari habsburgais (1303-07) eran els reunids en l'uschen. Administraziun (tud. Amt) da Lags. Da quel temp presidiavan ils Habsburgs las dretgiras districtualas dals Libers da Cuira e da Sassfau al Rain sper Castrisch (Lags [signuradi]). Ils Libers da sur il guaud da Flem eran domiciliads en la plipart da las vischnancas surs., concentrads a Lags e Sevgein, da maniera ch'els vegnivan savens numnads ils Libers da Lags. I n'è betg cler, schebain ils Libers da Purtagn e da la Mantogna appartegnevan medemamain a quels da sur il guaud da Flem. Libers da vegl ennà (tud. Altfreie) chattain nus era en il Partenz ed il Scanvetg, en las vals da Curvalda e d'Alvra, en l'Engiadina (Scuol, Zuoz, 12. tsch.) ed en il Puschlav.
Ina spezia da Libers dal tuttafatg particulara eran ils Gualsers. Els eran per part integrads en las associaziuns dals Libers rum., p.ex. a Tersnaus, Sursaissa, Valendau e Versomi. En il Valragn, a Tavau ed en la Stussavgia suttastevan els ad in signur territorial ch'exercitava la giurisdicziun auta ed al qual els debitavan servetsch militar e taxas feudalas. Lur libertad consistiva en l'exercizi autonom da la giurisdicziun bassa ed en il dretg da tscherner in agen mastral e d'agir persunalmain en plaina libertad. Tras lur autas prestaziuns tributaras sa distinguivan els dals Rumantschs libers da vegl ennà e n'appartegnevan atgnamain betg al stan dals Libers. En il decurs dal 14. e 15. tsch. ha quel pers sia impurtanza, essend ch'ils singuls stans eran s'avischinads in a l'auter. En las Lias novfundadas eran unids comm. da differents stans. Ils servs e subdits eran sa liberads da l'avugadia aristocratic-feudala ed avevan furmà vischnancas autonomas, s'acquistond qua tras successivamain ils medems dretgs sco ils Libers. En il Stadi da las Trais Lias era mintga burgais indigen in liber Confederà (bundsmann).
Litteratura:
Liver, Abhandlungen; B. Bilgeri, Geschichte Vorarlbergs 1, 1971 (1976²); Laax, ina vischnaunca grischuna, red. dad A. Maissen, 1978, 5-46; Bundi, Besiedlung; G.-P. Fontana, Rechtshistorische Begriffsanalyse und das Paradigma der Freien, 1987; M. Bundi, Herrschaft und Freiheit in der mittelalterlichen Feudalgesellschaft am Vorder- und am Hinterrhein, en: JHGG, 2009, 55-93.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Liberals