e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Libertad
Libertad designescha qua il svilup da la libertad politica dal pievel grischun e da sias communitads en general e la libertad persunala, spiertala e religiusa en spezial. Las funtaunas dal temp medieval preschentan dretgs da libertad da caracter politic-statal a partir dals Zaccons/Victorids (8. tsch.) fin a las associaziuns dals Libers (14. tsch.). A partir dal 8. tsch. è era attestada l'existenza da glieud libra da persuna. En quest connex ston ins però sa distanziar tant dal stereotip da la libertad gualsra (Gualsers) sco dal dualissem simplifitgant feudalissem-democrazia (Liver). La fundaziun da las Lias en il 14. e 15. tsch., la conclusiun da cunvegnas d'agid vicendaivel, campagnas militaras cuminaivlas enturn il 1500 (Guerras) e la conquista da las Terras subditas (1512) han stgaffì las premissas per la pussanza politica d'in stadi defeudalisà e secular. Il Contract fed. dal 1524 ha furnì la basa legala per il transferiment da la suveranitad als "Cussegls e dretgiras". La victoria a la Battaglia a la Chalavaina (1499) ha procurà a las Lias la libertad factica da l'Imperi, e las duas guerras da Müsch dal 1525 e 1531 han definì e stabilisà il cunfin meridiunal da la Republica da las Trais Lias cun il ducadi da Milaun. Ils umanists dal 16. tsch., surtut Simon Lemnius e Durich Chiampell, han celebrà quests dus eveniments sco las grondas prestaziuns da lur antenats e contemporans a favur da la libertad.
Sut l'influenza da la Refurmaziun ha la Dieta fed. da Glion legiferì il 1526 la libertad da la confessiun, e quai sco dretg da decider en atgna autonomia davart l'appartegnientscha a la cretta cat. u ref. (Artitgels da Glion) - ina decisiun da piunier en l'Europa da quel temp. Il transferiment subsequent da quest princip sin las Terras subditas, la stipulaziun dal dretg da recepir fugitivs religius (1544) e la promoziun da minoritads ref. en las vischnancas (1577) ha francà la libertad da conscienza en la Vuclina ed en il contadi da Clavenna. Ils fugitivs religius tal. dechantavan la "Libertas Rhetica", e Pier Paolo Vergerio, il refurmatur da las vals meridiunalas, celebrava la Rezia sco lieu da la libertad, dal qual ils flums ils pli bels e vigurus curran vers l'Europa, purtond a quella il dun da la libertad da conscienza. Als Vuclinais è quella percunter puspè vegnida privada tras il Capitulat da Milaun dal 1639. Gia en ils emprims contracts e patgs stipulads tr. las vischnancas e las dretgiras grischunas cun ils Lieus confed. u cun l'exteriur, han ins pretendì era la libertad economica en il senn d'in "commerzi e traffic liber". En maniera prohibitiva èn ins dentant sa cumportà envers ils gidieus.
En la publicistica vegniva la libertad considerada e valitada tut tenor il stadi d'anim politic a moda differenta. En temps da miseria - p.ex. durant ils Scumbigls grischuns - ed en l'epoca da resvegl en il 19. tsch. èn ins s'occupà intensivamain da quella. Ins celebrava dentant adina las sullevaziuns cunter ils chastellans dal temp medieval sco emprims acts da liberaziun. Quels chastellans vegnivan preschentads en general sco umans crudaivels che turmentavan il simpel pievel. Adam Saluz e Luzi Gabriel han dechantà en il 17. tsch. la "niebla libertad" che noss babuns han mantegnì cun l'agid da Dieu. La liberaziun da l'Engiadina Bassa da l'Austria (1652) ha inspirà Martinus ex Martinis a sia «Canzun davart la Libertat da nossas 3 Ligias» ("Volva teis oelgs in Oriaint, / Da mezdi, nott, Et Occidaint, / Non ais sco nuo poevel chi hâ / Tant pretiusa LIBERTAT") La libertad tant ludada era però adina periclitada tras intrigas da vart da cliccas aristocraticas, tras charplinas tr. partidas e dretgiras nauschas legalmain contestablas. D'ina transfiguraziun idealistica da libertad ed amur per la patria dattan perditga enturn il 1780 las «Patriotische Reden» dal plevon Jakob Grass sco era l'«Elegie an mein Vaterland» e la «Traute Heimat meiner Väter» da Johann Gaudenz von Salis-Seewis.
En la Veglia Republica subsumav'ins sut il term libertad primarmain ils dretgs e las libertads da las dretgiras, dals vischinadis e da las corporaziuns (Autonomia communala). Cuntegnids en la libertad cumina e liads al dretg da vischinadi resp. a l'appartegnientscha ad ina mastergnanza eran las libertads ed ils dretgs individuals dals vischins. Be els eran libers, entant ch'ils fulasters, che na disponivan betg dal status da vischins, n'avevan nagin access als dretgs ed a las libertads - quests vegnivan accordads ad els (sche insumma) mo cunter in pajament. Lur integraziun en la communitad dals vischins dependeva en tuts reguards da la bainvulientscha da quels. Quest'idea corporativa da libertad è entrada en il 19. tsch. en conflict cun la concepziun lib. da la libertad individuala, munida cun dretgs umans e civils generals ed eguals. L'idea lib.-rad. è sa fatga valair en la Const. fed. dal 1848 ed ha provocà in'adattaziun correspundenta da la Const. chant. dal 1854. La lescha da domicil dal 1874 ha eliminà la pratica da la veglia libertad. En il vocabulari conservativ ha quella vivì vinavant fin en ils onns 1950. Caspar Decurtins ha polemisà il 1899 a l'occasiun da la festa commemorativa da l'"Onn franzos 1799" cunter la concepziun da la libertad da la Revoluziun franz. ed ha remartgà il suandant: "Ils perdavons vulevan saver nuot della nova libertat". Els eran libers "per la grazia de Diu". En il gieu festiv ed en las chanzuns da las festivitads per la commemoraziun da la Battaglia a la Chalavaina 1499-1899 cumparan omaduas concepziuns, e las structuras statalas dal Chantun e la mentalitad politica da blers Grischuns reflecteschan quellas fin al di dad oz.
Funtaunas:
Decurtins, Crestomazia 15, 136.
Litteratura:
Martinus ex Martinis, en: Johann Martinus, Philomela [...], 1684, 212 s.; Bezzola, Litteratura; G.-P. Fontana, Rechtshistorische Begriffsanalyse und das Paradigma der Freien, 1987; Deplazes, Funtaunas; Deplazes, Die Rätoromanen; Head, Demokratie; T. Maissen, "Die Gemeinden und das Volck als höchste Gewalt unsers freyen democratischen Stands", en: JHGG, 2001, 37-84.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Libers