Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Kettnaker, MaxKillias, Wolfgang lemma sequent

Killias, Eduard
* 1-3-1829 (Wolfgang Eduard) a Cuira, † 14-11-1891 a Cuira, ref., da Cuira. Figl da Wolfgang. ∞ 1857 Sophie n. Würth, da la Germania, natiralisada a Mustér. Gimnasi a Cuira, stud.med. a Turitg, Berna, Tubinga, Prag e Vienna, promoziun en medischina e chirurgia 1852 (ulteriurs studis en scienzas natiralas, musica e dissegn). Alura medi da la citad e dal district da Cuira. Medi da cura a Le Prese (durant ils mais da stad 1859-61) ed a Tarasp (a partir dal 1864, tavla commemorativa davant la bavetta), lieu da cura ch'el ha rendì enconuschent en tut l'Europa. Pres. dal cussegl da sanitad 1864-65. Comm. da la cumissiun fed. per ils examens da medischina da l'Univ. da Turitg a partir dal 1886. Pres. da la Societad grischuna per la perscrutaziun da la natira (1856, 1859-91, vicepres. fin a sia mort). Vicepres. da la Societad istoric-antiquara dal Grischun (oz Societad istorica dal Grischun). Confundatur da la Societad d'agid per malsauns da spiert a Tusaun (1877), da la secziun Rezia dal CAS (1864, comm. d'onur) e da la Societad ornitologica ch'el ha presidià. Pres. da l'Uniun grischuna da medis 1862-64 e 1888-91. Autur da 33 publicaziuns scientificas davart la balneologia, la petrografia, la geologia e la flora e fauna alpina (o.t. insects). K. ha salvà ina tschientina referats en la Societad grischuna per la perscrutaziun da la natira. Per l'exposiziun naz. a Turitg dal 1883 ha el redigì la publicaziun «Rätische Kurorte und Mineralquellen». K. aveva fatg persunalmain l'enconuschientscha da Richard Wagner. Ina stela da marmel è consecrada ad el al Museum retic a Cuira.


Litteratura:
P. Lorenz, Dr. Eduard K., en: JNGG, nova retscha, 35/1892, I-XXXVII (cun bibliogr.); Äskulap in Graubünden.

Adolf Collenberg

lemma precedents Kettnaker, MaxKillias, Wolfgang lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :