Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Kindschi, MartinKlain, Steffan lemma sequent

Kirchner, Ernst Ludwig
* 6-5-1880 ad Aschaffenburg (Baviera), † 15-6-1938 a Frauenkirch sper Tavau (suicidi), prot., Tudestg. Figl dad Ernst, inschigner da palpiri, e da Maria Elisa Movina n. Francke. Nubil. K. ha passentà sia giuventetgna en divers lieus, tr.a. a Frankfurt am Main il 1886, a Perlen (vischn. da Buchrain/LU) il 1887 e dal 1889 fin a l'abitur il 1901 a Chemnitz (Saxonia), nua ch'il bab aveva ina professura. Sin giavisch dals geniturs ha el cumenzà il 1901 in studi d'architectura a Dresden. El ha studegià dus semesters pictura a l'Academia d'art a Minca (1903-04) ed ha terminà il 1905 ses studis a Dresden cun il diplom d'inschigner. Il 1905 ha K. fundà cun Erich Heckel, Fritz Bleyl und Karl Schmidt-Rottluff l'uniun d'artists Die Brücke, a la quala ha aderì era Cuno Amiet il 1906. A partir dal 1905 è K. sa deditgà intensivamain al studi dad acts feminins ed ha cumenzà ad exponer a Dresden. La fin dal 1911 ha el translocà a Berlin. Il 1913 è sa schliada la gruppa Die Brücke. La primavaira 1915 è K. s'annunzià voluntariamain per il servetsch da guerra, ma la fin dal 1915 è el vegnì relaschà causa in exauriment corporal ed in collaps da la gnerva. Las experientschas da la guerra al han fatg crudar en ina crisa psichica ch'ha durà fin a sia mort. Suenter emprimas ospitalisaziuns en sanatoris a Königstein (Baviera) e Berlin (1916), è K. sa rendì il 1917, grazia a l'intermediaziun dad Eberhard Grisebach, per l'emprima giada en cura a Tavau ed en la clinica psichiatrica da Kreuzlingen. Il 1918 ha el translocà a Tavau (segiurns da stad sin l'Alp Stafel), nua ch'el è sa domicilià definitivamain il 1923. Il 1926 è el entrà en contact cun la gruppa d'artists Rot-Blau da Basilea, a la quala el n'ha dentant betg aderì. En occasiun da sia gronda exposiziun en la Kunsthalle a Berna (1933) ha el emprendì ad enconuscher Paul Klee. Il 1937 han ils naziunalsocialists allontanà passa 600 ovras da K. da museums tud. ed han exclus l'artist da l'Academia prussiana dals arts a Berlin. Sias stentas per obtegnair la naziunalitad svizra èn stadas invanas. Dapi il 1992 exista a Tavau in museum (Museum K.) deditgà a sia ovra d'art.
Ils merits da K. consistan en ina nova avischinaziun da  l'expressiunissem en sia ovra grafica ed en ina nova concepziun da l'uman e da la cuntrada, inspirada da l'emoziun. Las ovras da l'emprima perioda èn caracterisadas d'ina penellada agitada e hectica e da colurs traglischantas. Impuls per sia ovra plastica ha K. obtegnì da l'art da las stirpas africanas. Als maletgs urbans dal temp da Berlin, dominads da scenas da via nocturnas, da sias fullas e da la hectica da la gronda citad, èn suandadas a partir dals onns 1920 picturas da la cuntrada alpina svizra e da ses abitants. El ha accentuà la monumentalitad da las muntognas cun colurs spiritualmain perceptiblas e cun applitgar surfatschas pli grondas. Sut il pseudonim Louis de Marsalle ha K. publitgà recensiuns da sia atgna ovra artistica. 


Archiv:
Archiv K., Wichtrach; Museum K., Tavau, relasch.

Litteratura:
A. e W.-D. Dube, Ernst Ludwig K., 2 ts, 1967 (1980²); D.E. Gordon, Ernst Ludwig K., 1968 (cun reg. d'ovras); L. Grisebach, Ernst Ludwig K.s Davoser Tagebuch, 1997²; N. Wolf, Ernst Ludwig K., 1880-1938, 2003.

Annette Baumann

lemma precedents Kindschi, MartinKlain, Steffan lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :