Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Latour, Caspar Theodosius deLatour, Ludwig de lemma sequent

Latour, de [vom Turm, de Turre]
Il progenitur da questa fam., Ludwig (menz. il 1473), abitava en la tur da Marmarola, residenza dal migiur claustral, a Breil. Ils L. d'auters lieus (p.ex. quels da Surcasti) n'čn istoricamain betg impurtants. Ils roms da Breil čn sa sviluppads a dinastias da politichers e d'uffiziers. Els disponivan d'in grond possess funsil e d'entradas da pensiuns, d'uffizis politics e militars. Ludwig č stā l'emprim L. ch'č daventā mastral da la Cadi (1596), ses biadi Ludwig l'emprim L. landrehter da la LG (1654). Da quel temp čn ils L. s'alliads tras maridaglia cun ils de Castelberg, de Montalt e de Mont. Suenter avair pers lur influenza politica a partir dal 1714 cun Caspar Deodat, han els fatg pli e pli carriera militara. Il 1734 ha Ludwig Adalbert, nev dad Adalbert Ludwig, acquistā ina mesa cumpagnia en il regiment grischun da Travers, engaschā en servetschs da la Frantscha; fin il 1792 čn blers L. daventads lā uffiziers, fin al grā da colonel. L'ascensiun dals L. sin il champ militar ha cuntanschė sia culminaziun cun Caspar Theodosius, gen. da l'armada papala, biadi da Ludwig Adalbert, ed č ida a fin cun ils figls da quest ultim, Caspar, litinent col., e Heinrich Adalbert († 1878), maior. Enturn il 1800 č la fam. puspč cumparida sin il palc politic cun Pieder Antoni, frar dal general. En il 19. tsch. ha quel furmā cun ses nevs Alois e Caspar (surnumnā) ina da las dinastias las pli influentas dal chantun Grischun, parentada cun l'elita politica cat.-lib. (surtut ils Steinhausers) e cat.-cons. (Peterellis, Decurtins). Suenter la mort dad Alois han ils L. pers lur influenza politica. Els han mess 34 mastrals en la dretgira da la Cadi fin il 1915, pli blers che mintg'autra famiglia. Represchentants masculins dals L. vivan oz mo pli ordaifer il Grischun en ils chantuns Argovia, Berna e Lucerna.


Archiv:
Archiv L., Breil (microfilm en l'ASGR).

Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 5, 1933, 345-50; A. Collenberg, Die Familie L. von Brigels, lic. Friburg, 1973 (cun tav. geneal.); V. Theus, Die Portrait-Sammlung der Familie de L. im L.-Archiv in Breil/Brigels, 1978; A. Collenberg, Die de L. von Brigels in der Bündner Politik des 19. Jahrhunderts, 1982; A. Färber, Eine Patrizierfamilie im Bauerndorf: Das L.-Archiv in Breil/Brigels, en: TG, 2005, nr 6, 72-75.

Adolf Collenberg

lemma precedents Latour, Caspar Theodosius deLatour, Ludwig de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :