Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Albertini, Laura vonAlbertini, Thomas von lemma sequent

Albertini, Rudolf von
* 28-8-1923 a Turitg, † 24-2-2004 a Farschno,  ref., da La Punt-Chamues-ch e Tràn. Figl da Hugo, confundatur da la Welti-Furrer Internationale Transporte AG, e da Nelly n. Bühler, figlia dad Eduard, interprendider, da Wintertur. ∞ 1950 Annamengia n. Bisaz, figlia dad Enrico, architect, da Lavin. Gimnasi a Turitg 1935-42, stud.iur. 1942-43, studi d'istorgia e filosofia a Turitg, Basilea e Paris 1943-49, dr.fil. 1949, abilitaziun a l'Univ. da Turitg 1954, prof. eo. 1957, prof. ord. a l'Univ. da Heidelberg 1959-67, segiurn a l'Univ. da Yale 1962, prof. ord. d'istorgia moderna generala a l'Univ. da Turitg 1967-87.
A. ha deditgà sias emprimas lavurs a l'istorgia da las ideas politicas da la Frantscha durant il 17. tsch. ed a quellas da Firenza durant il 16. tschientaner. Alura èn suandadas retschertgas istoric-politicas cun resun internaz., o.t. davart la Frantscha en il 19. e 20. tschientaner. Cun publicaziuns cumplessivas davart la decolonisaziun (1966) ed il domini colonial europeic (1976) ha A. tschentà standards impurtants en quest sectur da perscrutaziun. Sia contribuziun davart problems dals pajais en svilup, publitgada en la «Fischer Weltgeschichte» (1981), documentescha sia perspectiva socio-istorica adina pli globala sco era ses engaschament en la politica d'agid als pajais en svilup. Pres. da Swissaid 1973-85. Cuniniziant da la Societad per la perscrutaziun da la cultura grischuna ed emprim pres. dal cussegl da perscrutaziun. Comm. dal cussegl da fundaziun dal chastè da Lantsch Sut 1973-95 e pres. da l'Uniun grischuna d'art 1988-94.


Litteratura:
Dritte Welt, Festschrift zum 60. Geburtstag von Rudolf von A., edì da P. Hablützel e.a., 1983 (cun reg. d'ovras).

Markus Bürgi

lemma precedents Albertini, Laura vonAlbertini, Thomas von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :