e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Albertini, Laura von Albertini, Thomas von  Albertini, Rudolf von * 28-8-1923 a Turitg, † 24-2-2004 a Farschno,  ref., da La Punt-Chamues-ch e Tràn. Figl da Hugo, confundatur da la Welti-Furrer Internationale Transporte AG, e da Nelly n. Bühler, figlia dad Eduard, interprendider, da Wintertur. ∞ 1950 Annamengia n. Bisaz, figlia dad Enrico, architect, da Lavin. Gimnasi a Turitg 1935-42, stud.iur. 1942-43, studi d'istorgia e filosofia a Turitg, Basilea e Paris 1943-49, dr.fil. 1949, abilitaziun a l'Univ. da Turitg 1954, prof. eo. 1957, prof. ord. a l'Univ. da Heidelberg 1959-67, segiurn a l'Univ. da Yale 1962, prof. ord. d'istorgia moderna generala a l'Univ. da Turitg 1967-87. A. ha deditgà sias emprimas lavurs a l'istorgia da las ideas politicas da la Frantscha durant il 17. tsch. ed a quellas da Firenza durant il 16. tschientaner. Alura èn suandadas retschertgas istoric-politicas cun resun internaz., o.t. davart la Frantscha en il 19. e 20. tschientaner. Cun publicaziuns cumplessivas davart la decolonisaziun (1966) ed il domini colonial europeic (1976) ha A. tschentà standards impurtants en quest sectur da perscrutaziun. Sia contribuziun davart problems dals pajais en svilup, publitgada en la «Fischer Weltgeschichte» (1981), documentescha sia perspectiva socio-istorica adina pli globala sco era ses engaschament en la politica d'agid als pajais en svilup. Pres. da Swissaid 1973-85. Cuniniziant da la Societad per la perscrutaziun da la cultura grischuna ed emprim pres. dal cussegl da perscrutaziun. Comm. dal cussegl da fundaziun dal chastè da Lantsch Sut 1973-95 e pres. da l'Uniun grischuna d'art 1988-94. Litteratura: Dritte Welt, Festschrift zum 60. Geburtstag von Rudolf von A., edì da P. Hablützel e.a., 1983 (cun reg. d'ovras). Markus Bürgi  Albertini, Laura von Albertini, Thomas von  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: