Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Brev dals trais sigilsBrosi, Georg lemma sequent

Brinzauls
Vischnanca polit., cirq. Belfort, distr. Alvra. Vitg aglomerā situā sin ina terrassa al nord da l'Alvra, cun la culegna Vazarouls a la via dal Güglia. Ca. 840 Brienzola, 1222 Brienzols, tud. Brienz, uffiz. Brienz/Brinzauls. 1808 111 abit.; 1850 191; 1900 158; 1950 172; 1980 95; 2000 117. En il 12. tsch. center economic da l'uvestgieu da Cuira. In'anteriura tur en il vitg (ruina remplazzada il 1880) appartegneva prob. als signurs da B., menz. il 1259. Fin il 1851 ha B. partė l'istorgia politica dal signuradi da Belfort. La baselgia, menz. per l'emprima giada l'onn 840 (patrocini da S. Calixt 1519), č sa separada da Lantsch il 1526, Surava da B. il 1725. Sper l'allevament da muvel e l'agricultura avevan B. e Lantsch entradas tras il dazi a l'Alvra. Il 1869-83 eran las vischnancas da B. e da Surava politicamain unidas. Construcziun da la via charrabla tras la Val da la Landwasser 1870-73. Incendi dal vitg 1874. Dischlocaziun da bains purils (o.t. las stallas) ordaifer il vitg a partir dals onns 1960. Dals set lieus da lavur a B. eran il 2005 quatter en il sectur primar, in en il sectur secundar e dus en il sectur terziar. L'onn 2000 ha B. fusiunā cun la scola primara da Lantsch. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 98,6% (LM); 2000 31,6%/52,1% (ML/Lindic).



Litteratura:
Kdm GR 2, 342-49; K. Egli, Die Landschaft Belfort im mittleren Albulatal, 1978.

Jürg Simonett

lemma precedents Brev dals trais sigilsBrosi, Georg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :