Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Matsch, Gaudenz vonMaturus, Bartholomäus lemma sequent

Matsch, von
Noblezza chavaleresca menz. dal 12. fin il 15. tsch., originara dal Vnuost; en il 14. tsch. è ella sa stabilida en la Rezia ed en la Germania dal Sid. Sper feuds dals conts dal Tirol possedeva la fam. las chastellanias da l'uvestgieu da Cuira sur ils servs da la Chadè en il Vnuost, la Val Müstair e l'Engiadina sco era l'avugadia ecclesiastica sur las claustras da Mariamunt e Müstair. Els èn sa parentads tras maridaglia cun ils Vazs, ils Werdenberg-Sargans, ils conts von Kirchberg (da la regiun dad Ulm) ed, en il 15. tsch., cun ils Toggenburgs. En ils onns 1209-21 è Arnold stà uvestg da Cuira. Ulrich (I, menz. il 1272-1309), en lita cun la claustra da Mariamunt, ha fatg decapitar il 1304 l'avat da quella ed è sin quai vegnì excommunitgà ed alura assassinà da ses nev Egino. L'avugadia sur la claustra è silsuenter passada ad Ulrich (II), figl minoren dad Ulrich (I). Il 1338 ha quel acquistà, ens. cun Friedrich von Toggenburg, dals signurs d'Aspermont bains e dretgs en il Partenz ch'ils dus han administrà communablamain fin il 1344. A partir dal 1335 han ils Viscontis da Milaun empruvà d'extender lur egemonia sin ils possess dals von M. a Clavenna, Buorm ed en Val Puschlav, quai ch'è era reussì ad els il 1350. Il 1348 è Ulrich II sa mess sut la protecziun dals signurs territorials, ils conts de Tirol, als quals èn suandads suenter il 1363 ils ducas d'Austria (Habsburgs). Grazia al matrimoni dad Ulrich (III), figl dad Ulrich (II), è la fam. daventada proprietaria dal contadi da Kirchberg, s'acquistond il titel da cont, la vopna ed il num. Per las numerusas caricas ademplidas en servetsch da l'Austria fin la fin dal 15. tsch., tr. las qualas surtut quella dal chapit. general dal Tirol, èn ils von M. vegnids recumpensads cun bains cedids ad els en furma da pegns e feuds. Il conflict ch'ha opponì il 1392 Ulrich (III), sustegnì temporarmain da l'Austria, a l'uvestg da Cuira, è vegnì terminà pir il 1421; la fam. ha dentant stuì renunziar en favur dal chapitel catedral da Cuira als dretgs d'avugadia sur ils servs ecclesiastics ed (en barat) ad in'indemnisaziun, als chastels da Greifenstein, Steinsberg e Ramosch, acquistads a partir da la mesadad dal 14. tschientaner. La figlia dad Ulrich (III), Elisabeth, ha maridà Friedrich VII von Toggenburg, il davos exponent da sia schlatta. Suenter la mort dal consort (1436), ha ella fatg valair pretensiuns da sia ierta, en la partiziun (1437) tr. ils von Aarburg, von Brandis, von Montfort-Tettnang, von Raron, de Sax-Mesauc ed ils chastellans von M. ha ella survegnì ina indemnisaziun finanziala. Ses nev Ulrich (IV) ha segirà a la fam. il chastè da Castels en il Partenz. Il 1471 han Ulrich IX e ses figl Gaudenz acquistà dal duca Sigismund las Sis Dretgiras (Otg Dretgiras) en il Partenz ch'èn dentant restadas mo sis onns en possess da la famiglia. En consequenza da la pressiun polit. ed economica creschenta ha Gaudenz, l'ultim represchentant masculin dals von M., stuì ceder a partir dals onns 1480 parts pli e pli grondas da sia proprietad. Sia figlia Katharina è morta il 1514.   


Litteratura:
Die Wappenrolle von Zürich, edì da W. Merz, F. Hegi, 1930, 72; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; M. Giovannoni e.a., Vogt Gaudenz von M., 2004; Simmen, Wappen.

Martin Leonhard

lemma precedents Matsch, Gaudenz vonMaturus, Bartholomäus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :