e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Beiva Belfort  Belfort Ruina da chastè situada a l'ost da Brinzauls sur la via per Alvagni sin in grip tranter duas chavorgias profundas. Dal chastè principal (chastè sura) èn sa mantegnidas la tur principala cun in edifizi d'abitar annex da tschintg plauns (al nord), ina cisterna radunda en la curt e l'imposant tract meridiunal, renovà pliras giadas. Ina stgala tagliada en il grip collia la curt cun l'avantchastè (chastè sut). Las parts las pli veglias dateschan da ca. l'onn 1200. Il chastè da B., attestà per l'emprima giada il 1222, era la sedia principala dals baruns de Vaz, construì sin terren runcà. Suenter l'extincziun da la lingia masculina (1338) è B. passà sco center dal signuradi da B. tras la figlia Kunigunde als conts de Toggenburg ed è daventà la sedia da la prefectura. Ils 14-3-1499 han assaglì ils Grischuns il chastè ed han mess el en tschendra. Lavurs da sanaziun 2002-07 (Uniun Pro Ruine Belfort). Litteratura: Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 52-56; SO, 2-8-2007; A. Carigiet, Von der Wehrburg zur Schlossanlage: Die Baugeschichte der Burganlage B. in Brienz/Brinzauls, en: Jber ADG DPG, 2007, 55-74; F. Hitz, Brienz/Brinzauls, Burganlage B., en: Jber ADG DPG, 2007, 75-82 Maria-Letizia Boscardin  Beiva Belfort  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: