Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Maissen, ToyaMalacrida, Elisus lemma sequent

Maister da Vuorz
ca. 1350. Da la derivanza dal pictur, chau d'in lavuratori da pictura d'art, na san ins nagut. El vegn perquai numn tenor in da ses capodovras a Vuorz. Tenor la perscrutaziun pli nova deriva il M. da la regiun dal Lai da Constanza, particularitads da sia tecnica da malegiar renvieschan dentant ad influenzas dal sid che pudessan per era esser vegnidas intermediadas en il Grischun sur tradiziuns dad ateliers dal temp romanic tardiv. Ses temas preferids eran la Passiun ed ils Dudesch Apostels. Ses lavuratori ambulant ha stgaff en l'emprima mesadad dal 14. tsch. ina gruppa da frescos unica al nord da las Alps, dals quals en sa mantegnids en il Grischun 15 picturas sacralas - tr.a. a Vuorz (ca. 1330) e S. Gieri/Razn (ca. 1350), Cuira (baptisteri da la catedrala, ca. 1330), S. Martin, Glion, Pitasch, Lon, S. Martin/Zirn (s. Cristoffel), Casti, Dusch/Pasqual (chaplutta), Clugn, Len, S. Paul/Razn (segund quart dal 14. tsch.), Claustra, Curvalda (claustra) - sco era scenas davart epopeas d'eroxs medievals (chast da Brandis a Maiavilla, emprim terz dal 14. tsch.). Las picturas n per part vegnidas surmalegiadas u cuvridas, suenter l'introducziun da la cretta ref., cun chaltschina e restauradas en il 20. tsch., tr.a. quellas a Vuorz e Len.


Litteratura:
A. Raimann, Gotische Wandmalereien in Graubnden, 1983 (1985); J. Michler, Gotische Wandmalerei am Bodensee, 1992.

Marc Antoni Nay

lemma precedents Maissen, ToyaMalacrida, Elisus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :