Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Morissen [Murissen]Moser, Hans lemma sequent

Moritzi, Alexander
* 24-2-1806 a Cuira, † 13-5-1850 a Cuira, ref., da Cuira. Figl da Gregorius, salter da las Trais Lias, e dad Elsbeth n. Pedolin. ∞ 1842 Antoinette Pernette n. Girod. Scolas a Cuira, alura studi da pedagogia a Basilea e Lipsia e da botanica a Lipsia e Minca. Scolast a Cuira 1829. El è sa perfecziunà en botanica a Genevra il 1832-36 ed ha lavurà sut la direcziun dad Augustin-Pyramus de Candolle (ch'ha denominà en sia onur ina spezia "Moritzia"). Scolast da scienzas natiralas a la Scola chant. da Soloturn 1839-46. Il 1847 ha el realisà il curtin dal Rosenhügel a Cuira, nua ch'el è stà cuss. munic. e comm. dal cussegl da scola. Pres. da la Societad grischuna da scienzas natiralas 1848-49. Fundatur (1849) da la gasetta emnila instructiva «Neues Volksblatt» ch'è stada da curta durada. M. è enconuschent per ses studis davart la flora da la Svizra (1832, 1844 e 1847) e dal Grischun (1839). El è era s'occupà da la botanica agricula e da plantas da l'insla Java. Era sche sia sistematica botanica era contestada, pon ins considerar el sco in precursur da Charles Darwin.


Archiv:
ASGR; Conservatori e curtin botanic, Genevra.

Ovras:
Réflexions sur l'espèce en histoire naturelle, 1842 (restampà en facs. cun in'introd. biogr., 1934).

Litteratura:
J. Bloch, Biographische Notizen über Alexander M. (1806-1850), en: Mitteilungen der Naturforschenden Gesellschaft Solothurn, 1904-06, fasc. 3, 241-356 (cun reg. d'ovras); A. Lang, Alexander M., ein schweizerischer Vorläufer Darwins, en: Mitteilungen der Naturforschenden Gesellschaft Solothurn, 1904-06, fasc. 3, 227-39; L. Seifert-Uherkovich, Der "Rosenhügel" - Alexander M. und die Entstehung der ersten öffentlichen Parkanlage in Chur, en: BM, 2009, 442-70.

Luc Lienhard

lemma precedents Morissen [Murissen]Moser, Hans lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :