Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Porta, a [à, da, de la, von]Porta, Beatus a lemma sequent

Porta, Andreas Rosius à
≈ 16-11-1754 a Fadrein, † 10-8-1838 a Ftan, ref., da Ftan. Figl da Johann Rosius, plevon, e dad Anna n. Bonorand. ∞ 1799 Barbla n. Steiner, da Lavin. Instrucziun tar ses bab. Preparà per la clamada da plevon tar Andreas Zanuck a Sievgia. Recepì en la Sinoda 1776. Scolast e studis al Filantropin a Marschlins 1777, alura preceptur dals dus figls dad Ulysses von Salis a Dijon. Plevon d'armada en Frantscha ed en Corsica 1778-92. Il 1793 ha P. fundà l'Institut à Porta (ina scola privata) a Ftan ch'el ha manà cun success fin il 1829 (interrut il 1794 tras in incendì ed il 1799-1801 tras ils scumbigls da guerra). Ses diari revelescha ses princips d'educaziun moderns, focusads sin la furmaziun generala. Pli tard s'orientavan quels apparentamain era a la pedagogia da Johann Heinrich Pestalozzi. Per la scola publica rum. ha el edì la fibla «Il magister amiaivel» (1819).


Litteratura:
Bedeutende Bündner 1, 383-87; P.E. Grimm, Ftan 1793, Institut à P., 1993.

Karin Marti-Weissenbach

lemma precedents Porta, a [à, da, de la, von]Porta, Beatus a lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: