e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Caviezel, Johann Cazas  Cazas Oriundamain in convent da canonissas. Las emprimas reglas monasticas èn pauc enconuschentas. Introducziun da la regla da s. Augustin il 1156, priorat da dominicanas en il center da C. dapi il 1647. Entsch. 9. tsch. Gaczes, fin 9. tsch. Chazes, 926 Cacias. Patrocinis: S. Peder (926) e S. Paul (temp modern). Fundada enturn il 700 da l'uvestg da Cuira sin terren ecclesiastic, è C. la pli veglia claustra da mungias e prob. il pli vegl convent da la diocesa insumma; el para d'avair oscillà a l'entschatta tr. ina constituziun canonicala ed ina monastica. Il 1156 è la claustra, entant secularisada, puspè vegnida regulada da l'uv. Adelgott e suttamessa a la surveglianza dals premonstratens da S. Gliezi/Cuira ch'han surpiglià la nominaziun da la superiura sco era l'administraziun e la pastoraziun. La claustra da C. n'è dentant vegnida ni incorporada a S. Gliezi ni subordinada als statuts dals premonstratens. Ella è restada in convent da canonissas da l'uvestg e para da s'esser liberada gia en il 13. tsch. da la surveglianza da S. Gliezi. Vers la fin dal 14. tsch. disponivan las canonissas puspè d'agens bains. Il scumond da recepir novizas, decretà tras ils Artitgels da Glion dal 1526, ha inizià il declin dal convent, e suenter la mort da la davosa abadessa (1570) è quel vegnì secularisà tras la LG. Las stentas da restituir il convent, interprendidas da vart cat. durant ils Scumbigls grischuns, han manà il 1647 a sia refundaziun sco sedia d'in convent da dominicanas. Fin il 1751 èn las mungias stadas involvidas en cuntraversas giuridicas cun il cumin da Tusaun e cun il vischinadi da C. concernent valurs da facultad e dretgs da giudida. Il 1768 ha in incendi destruì quasi l'entir convent, inclus la baselgia. Il 1855 ha la claustra manà per in tschert temp in pensiunat da mattas, e dapi il 1955 tgira ella ina scola da tegnairchasa. Il convent da C. possedeva en il temp medieval terren o.t. sin la Mantogna (tschintg bains gronds), en la Tumleastga, en Stussavgia (13 bains gronds), en la Val d'Alvra, en il Surmeir ed en il Vnuost. Las relaziuns da dependenza cun l'uvestg da Cuira han impedì C. da constituir in'atgna immunitad claustrala. L'avugadia claustrala vegniva ademplida dal vicedominus resident en la Tumleastga. Menziun spez. tranter las fam. ministerialas en possess da quest uffizi meritan per il 14. tsch. ils de Schauenstein (fossa en il convent). La Stussavgia aveva in'administraziun spez.: l'uvestg da Cuira aveva conferì la prefectura giudiziala sur questa val als baruns de Vaz (resp. a lur ertavels) ed incorporà ella en il contadi da Schons. Il 1396 è ida la Stussavgia, suenter charplinas, als baruns de Razén. Il 1156 ha l'uv. Adelgott incorporà las duas chapluttas da S. Martin a C. e da S. Alban a Carschenna/Seglias al convent da C. Il medem mument las ha el separà, ens. cun la claustra, da la plaiv gronda da Munt S. Gion (Reziòlta), attribuind ad ellas ils dretgs parochials. Il 1359 è C. s'acquistà il dretg da patrunadi da Munt S. Gion, cedind a l'uvestgieu en stgomi ils bains en il Vnuost. Il 1499 èn passads ils dretgs parochials da S. Martin a la nova baselgia claustrala da S. Peder. La chaplutta da S. Martin cun sia sala rectangulara datescha dal 7./8. tsch., entant ch'il stadi actual da la baselgia parochiala e claustrala da C. correspunda per gronda part al stil gotic tardiv (reconstrucziun terminada il 1504). La claustra sa chattava oriundamain prob. a Claustra Vedra al nordvest da l'edifizi actual; ella è vegnida translocada prob. suenter l'incendi dal 1369. Funtaunas: L. Joos, Die beiden Safien-Urbare des Klosters Cazis von 1495 und 1502 im Gemeindearchiv von Safien-Platz, en: BM, 1959, 277-318. Litteratura: W. Schubert, Studien zur Geschichte des Klosters Cazis, en: BM, 1960, 198-225; L. Blöchlinger, Das Dominikanerinnenkloster Cazis, 1980; U.P. Casutt e.a., Geschichte der Pfarrei Cazis, 1983; HS III/1, 253-56. Florian Hitz  Caviezel, Johann Cazas  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: