Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pestalozzi, StephanPestalozzi [Pestaluz], César Hippolit von lemma sequent

Pestalozzi [Pestalozza, Pestaluz]
Famiglia d'origin talian. A la fin dal 13. tsch. han ils P. translocà da Gravedona (al Lai da Com) a Clavenna, nua ch'els èn daventads gronds possessurs dad alps ed han obtegnì il titel da noblezza "ser" sco era uffizis politics. Suenter il Murdraretsch en Vuclina (1620), ha Johann Anton, figl dad Octavio il vegl, midà a Cuira il 1621 ed ha maridà Claudia von Salis-Grüsch, la figlia da Hercules. Il 1650 ha el acquistà dal chapitel catedral da Cuira l'Unterer Spaniöl (chasa signurila). Il 1634 han las Trais Lias delegà P. a Paris ed il 1643 a Puntina, nua ch'el ha invià la liberaziun da las Otg Dretgiras dals dretgs austr. e procurà per la conclusiun da quella il 1652. Per recumpensa ha el obtegnì il dretg da vischinadi da la LCD. Da sia numerusa descendenza han cuntinuà o.t. ils purtaders dals nums Herkules e Johann Anton la lingia da fam. da Cuira. Johann Anton (1667-1721) ha legà il Fideicommiss Waldhausgut a Masans. Uffizis fitg auts ha occupà Herkules (*1695). Ils P. han servì sco uffiziers a la Frantscha ed a la Sardegna-Piemunt ed èn stads commerziants e suprastants da las mastergnanzas da Cuira, o.t. da l'aristocratica dals viticulturs (possessurs da funs). Uschia ha Herkules (1735-1818), figl dal Herkules surmenz., occupà il 1788 l'uffizi dal maister superiur da la mastergnanza dals viticulturs. Cun ses figl Stephan è s'extinguida la lingia da Cuira.
Era la lingia da Luzein iniziescha cun in Johann Anton da Clavenna, maridà dapi il 1676 en segunda lètg cun Anna Maria n. von Sprecher, da Luzein. Il 1677 ha el ertà da ses frar il mez signuradi da Tagmersheim (Baviera), ed il 1679 ha el obtegnì il dretg da burgais da las Trais Lias. Descendents convertids al catolicissem en Baviera èn avanzads a conts. Represchentants da la lingia da Luzein han occupà div. uffizis politics en las Trais Lias (o.t. quel dal landamma da Castels) ed han prestà servetsch militar en l'Ollanda a l'entsch. dal 19. tschientaner. La lingia è s'extinguida cun Regina il 1888.  


Archiv:
ASGR, collecz. da doc. privats.

Litteratura:
H. Pestalozzi-Keyser, Geschichte der Familie P., 1958 (stemma nr 30).

Martin Bundi

lemma precedents Pestalozzi, StephanPestalozzi [Pestaluz], César Hippolit von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: