Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Puschlav, ValPuter lemma sequent

Pusterla, Giovanni Giacomo [de]
Il mars 1584 han las Trais Lias avert a Sunder ina scola naz. superiura per omaduas confessiuns sut la direcziun dal plevon ref. Raphael Egli. Ils 25-3-1584 èn sa revoltads ils catolics da la Vuclina cunter la scola ch'era per els in "center dal luteranissem". In dals instigaturs ils pli impurtants da quella revolta era P., archiprer a Sunder. Il Grischun aveva tramess 15 inquisiturs a Sunder. P. e ses cumpogns èn vegnids interrogads ed han survegnì chastis (relativamain) levs. Ils 23-9-1584 è fugì P. a Milaun ed a Roma, evitond qua tras il transferiment a Cuira. Il schan. 1585 è vegnì translocada la scola naz. superiura da Sunder a Cuira sut pressiun da Milaun che smanatschava cun bloccadas dals pass e da l'import da granezza. Il favr. 1585 han 50 cumpagnias grischunas (bandieras u fenglis) surpiglià la segirada dals cunfins cunter las truppas dals conspiraturs milanais Rinaldo Tettone ed Ambrosio Rubiata. En quest connex èn vegnids redigids a Clavenna ils Artitgels da las bandieras che reguleschan las relaziuns politicas e confessiunalas en Vuclina.



Litteratura:
M. Bundi, Gewissensfreiheit und Inquisition im rätischen Alpenraum, 2003, 119-26.

Adolf Collenberg

lemma precedents Puschlav, ValPuter lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: