e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Champatsch Champfèr  Champatsch Alp sin territori da la vischn. da Valchava, situada a ca. 2100 m da la vart sanestra da la Val Müstair a la ruta da Tschierv/Lü sur il Pass da Costainas en la Val S-charl. Emprima doc. il 1466. L'Alp C. vegniva chargiada a medem temp da Tschierv, Lü-Lüsai e Valchava, prob. gia dapi il 14./15. tschientaner. La tegia e la plipart dals edifizis da lain dateschan dal 1825. Menziun spez. merita il cuviert (refugi per il muvel), mantegnì per gronda part en ses stadi originar. Examinaziuns exactas dal 1987 han purtà a la glisch a C. duas culegnas d'alp pli veglias, menziunadas prob. en in doc. dal 1706 sco Gross-C. e Klein-C. (numnada era Alpetta). Il 1870-71 ed il 1880 è Valchava s'acquistà ils ultims dretgs d'astg e pastg da Tschierv e Lü. Il 1989 èn vegnids translocads ils edifizis da l'Alp C. al Museum al liber Ballenberg (Brienz/BE). Inauguraziun da l'Alp C. nova il 1986.   Litteratura: T. Bitterli-Waldvogel, Hochgebirgsalp C., en: TG, 1988, nr 5, 64 s.; T. Bitterli-Waldvogel, Alp C., Valchava GR 1987-1988, en: Heidenhüttli, edì da W. Meyer e.a., 1998, 244-69. Adolf Collenberg  Champatsch Champfèr  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: