Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Marso, AscanioMartgà lemma sequent

Marsöl
Edifizi imposant cun ina tur ed in hotel erigì il 1910 da l'uv. Georgius Schmid von Grüneck al lieu d'ina fortezza rom. sur la citad veglia da Cuira. Il num deriva da latin tardiv muriciuolu, rum. miraglia. En il temp medieval sa referiva el a l'entir cumplex da defensiun dal district episcopal. Al nordost da quel sa chattan il palazi e la tur principala. Il 1284 è menz. la tur episcopala sur il portal dal M. che vegniva concurrenzada da la Tur Spinöl dals de Vaz al vest da la Curt episcopala. La fatschada nord dal mir da tschinta dal M., construì en il 13. tsch., è sa mantegnida per part fin il di dad oz.
L'Hotel M. ha marcà dapi sia fundaziun la vita culturala da Cuira. La sala gronda è stada decennis a la lunga in center per concerts, teaters, activitads d'uniuns ed occurrenzas da sport sco era il center d'inscunter dals Rumantschs a Cuira. Actualmain vegn il M. utilisà sco chasa d'albiert e center da cultura. Sco lieu d'exchavaziun cun chats dal temp paleolitic - emprims fastizs umans (chatschaders, ca. 10'000 a.C.) scuverts en il Grischun - è il M. anc en stadi da perscrutaziun e d'evaluaziun.

 

 

 


Litteratura:
Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 284-86; Churer Stadtgeschichte; E. Nielsen, Chur, M. Eine spätpaläolithische Fundstelle im Bündner Rheintal, en: Jber ADG DPG, 2002, 48-72.

Martin Bundi

lemma precedents Marso, AscanioMartgà lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: