e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Mor, Ludivic il Moritzi, Alexander  Morissen [Murissen] Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (avant il 2001 distr. Glogn), situada al pe sid dal Piz Mundaun sur la via da la Lumnezia. 1210 Mureizens. 1850 250 abit.; 1900 163; 1950 297; 2000 211. Territori abitā prob. da vegl ennā. Dal 13. fin il 15. tsch. čn attestads ministerials omonims. Enturn il 1290 possedeva l'uvestgieu da Cuira bains feudals a M. Fin il 1370  ha M. fatg part sco feud episcopal a la prefectura dals Belmont, alura a quella dals de Sax-Mesauc. Il 1538 ha la vischnanca cumprā ora ils dretgs feudals episcopals. La baselgia da S. Giachen e S. Cristoffel, menz. il 1345 e consecrada suenter la reconstrucziun dal 1867-68 a S. Giachen e S. Filip, č stada fin il 1907 ina filiala da la baselgia da S. Vintschegn a Pleif/Vella (chaplania 1702, curazia 1806). Situada a la via da transit da Sursaissa al Cuolm Val, č M. s'unė economicamain en il temp medieval tardiv cun Surcuolm, il vischinadi "da l'autra vart da la muntogna". Il 1630 čn las duas vischnancas sa separadas en consequenza d'in conflict permanent per l'utilisaziun dal guaud e da la pastgira sin la spunda nord dal Piz Mundaun (pastgira cuminaivla cun Surcuolm fin il 1895). La vischnanca purila rum., basada sin l'allevament da muvel e l'economia da latg, ha realisā il 1973-79 ina meglieraziun generala. A l'entschatta dal 21. tsch. sa distingua la vischnanca tras numerus pendularis a Glion e Domat, pauc commerzi locala ed in svilup turistic limitā (chalets da vacanzas). Consorzi da scola cun Cumbel dapi il 1980, a partir da l'onn da scola 2009/10 era cun Suraua (scola primara Lumnezia Dadora). In center com. exista dapi il 1992. Il 2005 eran occupadas 77% da las persunas cun activitad da gudogn a M. en il sectur primar. Part da la populaziun rum.: 2000 91,5%/95,3% (ML/Lindic). Litteratura: Kdm GR 4, 200-02; F. Maissen, Historia dalla pleiv da M., en: Annalas, 90/1977-93/1980; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 98; Gem. GR, nr 97, 1985; Cudischet da M., 2008. Adolf Collenberg  Mor, Ludivic il Moritzi, Alexander  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: