Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Olgiati, RudolfOpera rumantscha lemma sequent

Ollanda
Contacts tr. il Grischun e l'O. èn doc. dapi il 17. tsch.: enturn il 1650 han traversà numerus picturs ollandais en viadi da furmaziun per l'Italia ils pass grischuns ed han realisà durant quel viadi bleras vedutas cun valur documentara e statistica, p.ex. Jan Hackaert. L'O. (1581-1806 in contadi da la Republica dals Set Pajais Bass reunids) è stada la mira d'ina emigraziun grischuna da tempra civila e commerziala, e la citad d'Amsterdam era ses center. Il 1692 è vegnida fundada là la Pastizaria Lorens Planta & Co. (Gaudenz von Planta, Giachem Pool, Padruot Buosch/Bosio e Giachem Battaglia), l'antecessura dal famus Café Suisse (Twitsersche Koffyhuis). En l'interpresa d'import ed export dals descendents da Giachem Pool (activ o.t. en il Pacific) lavuravan a partir da l'entsch. dal 18. tsch. blers emigrants da Bever e da Samedan. La bainstanza dals Pools, Orlandis e Zambonis ha fatg da Bever fin la fin dal 18. tsch. la vischnanca la pli ritga da l'Engiadin'Ota. En il 19. tsch. sa perdan il fastizs da questas interpresas. En il 18. e 19. tsch. cumparan div. autras pastizarias e chasas d'affar dad Engiadinais, tr.a. dals dus Jakobs von Planta-Samedan.
A partir dal 1693 è s'extendì il servetsch mercenar grischun sin l'O. refurmada - en reacziun a la revocaziun da l'Edict da Nantes promulgà dal retg franz. Louis XIV il 1685 (Edict da Fontainebleau). Hercules Capol da Flem aveva recrutà e cumandà l'emprim regiment en l'O. che sa cumponiva surtut da mercenaris refurmads. Il contingent total (2'400 umens) è vegnì reducì massivamain a partir dal 1714, quai che ha provocà demarschas da vart da la Dieta da las Lias che pretendeva che l'Allianza dal 1713 (enfilada da l'envoyé Peter von Salis) vegnia accumplida. La fin per il regiment grischun en l'O. è vegnida il 1828, e ses davos cumandant è stà Jakob Sprecher von Bernegg. Mercenaris grischuns en servetsch franz. han contribuì il 1672 a la devastaziun da l'O. sut il commando da Johann Peter Stuppa. Percunter han mercenaris grischuns en servetsch ollandais gidà a partir dal 1693 decisivamain a preservar il giuven stadi da las revendicaziuns fatgas da vart da la Frantscha. Il colonel Johann Florian Pellizzari, ch'è vegnì scolà en l'O., ha concepì l'emprima organisaziun militara dal chantun Grischun (1809), ed era il colonel chant. Pieder Vieli è stà en ils onns 1816-29 uffizier en l'O. Ils mercenaris han emprendì dals Ollandais metodas progressivas d'allevar muvel sco era l'art da la pumicultura, da l'orticultura e dal chaschar. In dumber remartgabel da mattatschs ollandais ha frequentà il Seminar a Lantsch Sut. En barat avevan giuvens nobels grischuns obtegnì en il 18. tsch. la pussaivladad da far viadis da furmaziun tras la Germania, la Frantscha e l'O. Da ses studis da chant e musica, absolvids il 1707 ad Amsterdam, ha Balthasar von Planta manà a Zuoz tr.a. partituras dal chant sacral polifon da Jan Pieterszoon Sweelinck (1562-1621). En il 18. tsch. èn sa trategnids temporarmain mess ollandais a Cuira. L'Ollandais Willem Jan Holsboer, domicilià a partir dal 1867 a Tavau, è il bab da la construcziun da viafiers dal Grischun. 


Litteratura:
D. Jecklin, Ein Lied auf das Bündner Regiment in niederländischem Dienst 1695, en: BM, 1926, 369-73; 1927, 72 s.; Pieth, Bündnergeschichte; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte, 240 s.; Durnwalder, Repertorium, 69; M. Bundi, Bündner Kriegsdienste in Holland um 1700, 1972; Kaiser, Zuckerbäcker, 90-92, 96.

Adolf Collenberg

lemma precedents Olgiati, RudolfOpera rumantscha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :