Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents OrsaOspitals lemma sequent

Ortenstein
Chastè abità, situà sin in sparun sur il Rain Posteriur en il territori da vischnanca da Tumegl. Oriundamain in signuradi, alura in cumin da las Trais Lias en la Tumleastga Dadora, cunfinà tras il Rain ed il Riedbach. 1309 Ortenstain. Il chastè è vegnì fundà en il segund quart dal 13. tsch. cun la construcziun da la tur principala. Il 1275 è passada la migiuria da Tumegl sco feud episcopal als signurs de Vaz. Quella furmava, ens. cun la baselgia ed il chastè d'O., la sedia dals vasals, il center da la suveranitad territoriala da la Tumleastga Dadora. Il 1338 è il signuradi d'O. passà als conts de Werdenberg-Sargans (fin il 1509) ch'han renvià definitivamain las pretensiuns episcopalas il 1472. Il chastè è vegnì destruì durant la Faida da Schons, el ha però pudì vegnir reconstruì il 1451 sin basa d'ina sentenzia da cumpromiss. Il 1527 ha Ludwig Tschudi vendì il chastè d'O. cun tut ils dretgs signurils a Tumegl ch'ha cedì quel a privats il 1528. Dapi alura han appartegnì tut ils dretgs signurils al cumin suveran d'O. cun ils set vischinadis da Tumegl (lieu da cumin), Pasqual, Dusch, Roten, Tràn, Sched e Veulden. Suenter la Refurmaziun, introducida vers la fin dal 16. tsch., èn Tumegl e Pasqual sco era la gronda part da la vischnanca da Roten restadas fidaivlas a la veglia cretta. Il cumin d'O. furmava, ens. cun quel da Farschno, la dretgira auta da la Tumleastga entaifer la LCD. L'Affar da Tumegl dal 1766 ha manà il 1788 a las mesas dretgiras d'O.-Muntogna (Tràn, Sched, Veulden) e d'O.-Plaun. In'academia ed ina scola purila, planisadas ad O. il 1767 resp. en ils onns 1850, n'han betg pudì vegnir realisadas. Il chastè è vegnì transfurmà il 1720-40 e suenter il 1860. Las dretgiras d'O. e da Farschno èn integradas dapi il 1851 en il cirquit da la Tumleastga, oriundamain da lingua rumantscha. Il chastè è oz en possess privat.


Litteratura:
A. Castelmur, Aus der Geschichte der Gerichtsgemeinde O., en: BM, 1939, 325-48; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 146-49.

Jürg Simonett

lemma precedents OrsaOspitals lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :