Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents PaduaPagina da Surmeir, La lemma sequent

Pagig
Anteriura vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur, situada sin la spunda nord dal Scanvetg Central. Fusiun cun S. Peder a S. Peder-Pagig il 2008. P. consista da las duas pitschnas culegnas da P. e da Triemel. 1160 de Puigo, anc pli baud Pagiai. 1808 75 abit.; 1850 78; 1900 88; 1950 79; 1970 43; 2000 78.La cultivaziun stada quasi terminada enturn il 1200. Ils signurs territorials n stads fin il 1338 ils de Vaz (feudataris episcopals), alura ils de Werdenberg, dapi il 1363 ils de Toggenburg. Ils signurs de/ab Unterwegen (menz. il 1285-1498) n stads ministerials da Cuira e vivevan en in chast sut il vitg, dal qual n'existan pli nagins fastizs. Vischinadi dal cumin da S. Peder, cun il qual P. s'un a la LDD il 1436. Novs signurs feudals n daventads il 1437 ils Montforts, suenter il 1471 ils Matschs, a partir dal 1479 l'Austria. P. appartegna ecclesiasticamain a S. Peder. Refurm dapi ca. il 1530. La lingua rum. morta ora a P. enturn il 1570. Il 1652 ha la vischnanca cumpr ora ils dretgs signurils, il 1657 ils dretgs feudals episcopals. Funtaunas d'entrada principalas a P. n l'allevament da muvel (pli baud era cultivaziun da chonv), dapi intgin temp in turissem moder. Construcziun dal stradun sut il vitg 1875-77, da runals dapi il 1984 e d'ina chamona da skis. P. dapi l'entsch. dal 21. tsch. senza plevon, scola e butia.


Litteratura:
J. Ganz, P., 2001; Gem. GR, 2003, 222 s.

Martin Bundi

lemma precedents PaduaPagina da Surmeir, La lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :