Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ParentellaParitads lemma sequent

Paris
Las emprimas relaziuns tr. il Grischun e P. dateschan dal 15. tsch.: tr. il 1472 ed il 1527 han frequentà 10 students da l'uvestgieu da Cuira l'Univ. da P., per part sco pensiunaris dal retg franzos. Dal 16.-18. tsch. han ils retgs franz. accordà sis stipendis roials a students grischuns. Ils stipendiats (mintgamai dus per Lia) vegnivan recrutads en in tschert turnus tr. ils figls da fam. prominentas en las dretgiras autas. Il 1616 ha Louis XIII fundà a P. la Guardia svizra sco truppa da protecziun persunala. Da las emprimas tschintg cumpagnias (fenglis) eran trais grischunas, numnadamain quella da Gugelberg (Maiavilla), Schorsch (Spleia) e Planta (Zuoz), quai che correspundeva ad ina cumpagnia da mintgamai 160 umens per Lia. Tr. il 1685 ed il 1701 èn vegnidas cumandadas las cumpagnias grischunas dal col. Johann Peter Stuppa e tr. il 1815 ed il 1830 dals col. Heinrich e Franz Simon von Salis-Zizers.
En il 18. tsch. han div. Grischuns tschertgà lur fortuna commerziala a P., la plipart sut cundiziuns miserablas, sco quai che Johannes Barandun da Veulden rapporta il 1864. In'interpresa impurtanta, ch'ha pudì sa stabilir cun success a P., è stada la Pâtisserie Trassein da la fam. Tratschin da Samedan. Activas a P. èn stadas era las fam. da pastiziers Curtin da Segl (Courtin Frères, confiseurs), L'Orsa da Silvaplauna, Lum (Loni) da La Punt-Chamues-ch (Maison Loni, fabricant de biscuits), il Bregagliot Giacomo Maurizio (a P. e Versailles) ed ils Casparis da Bravuogn. Il 1891 manava ina fam. Tomaschett da Trun in'ustaria d'artists (Auberge du Clou) a P. Il 1881 ha Rodolphe von Salis fundà il famus Cabaret Chat Noir (1881-97) ed il 1893 ses frar Gabriel il Cabaret de l'Ane Rouge. A l'entsch. dal 20. tsch. han lavurà div. Grischuns sco 'claqueurs' salarisads a l'opera da P.: els avevan da splatschar sin cumond en tscherts muments durant las represchentaziuns per entusiasmar il public.
Il Grischun è stà preschent pliras giadas ad exposiziuns mundialas a P., p.ex. il 1900 cun in'exposiziun davart il traffic, las minieras e l'igiena (bogns e lieus da cura), cun la quala els vulevan far reclama per il turissem. In pavigliun planisà cun il tripticon da Giovanni Segantini n'è dentant betg vegnì realisà. A la sava dal 20. tsch. ha P. attratg era artists grischuns, o.t. picturs. Dal 1888-91 ha  Giovanni Giacometti frequentà l'Académie Julian, suandà d'Andrea Robbi e d'Augusto Giacometti, ed il 1922-27 è Alberto Giacometti sa scolà a l'Académie de la Grande Chaumière. Era Paul Martig, Fernando Lardelli, Andreas Walser, Ferdinand Parpan e Matias Spescha han passentà in temp a P. Dapi il 1989 posseda la secziun grischuna da la Societad svizra dals picturs, sculpturs ed architects (dapi il 2001 visarte) l'Atelier Fernando et Jean-Luc Lardelli, domicilià en la Cité internationale des Arts. Il zercl. 2003 han classas da scola grischunas visità P. a chaschun da las festivitads per il 200. anniversari dal chantun Grischun, sortì il 1803 da la Mediaziun napoleonica.


Litteratura:
F. Jecklin, Bündnerstudenten an der Pariser Universität als Pensionäre der französischen Könige, en: BM, 1925, 65-85; Kaiser, Zuckerbäcker, 137; B. Stutzer, Pariser Luft für Bündner Kunst, en: TG, 1991, nr 2, 15–17.

Martin Bundi

lemma precedents ParentellaParitads lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :