Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pazen-FardenPedolin, Alexander lemma sequent

Paznaun
Vallada alpina en il Tirol, rum. Pazzanun (ist.). Il P. s'extenda parallel a l'Engiadina Bassa da la Bielerhöhe (2021 m) vers il nordost e sbucca al vest da Landeck en il Stanzertal. En il temp autmedieval han cultivà e populà Rumantschs da l'Engiadina il P. e sias vals lateralas dal sid. En il 11. tsch. possedevan ils signurs de Tarasp alps en la Val Fenga. En il 12. tsch. ha glieud dals signurs de Tarasp e da la claustra da Mariamunt colonisà la part centrala da la val principala enturn Ischgl e Maton. Per il 13. tsch. èn attestads bains purils en la Val Fenga. Purs libers d'Ardez e da Sent èn sa domiciliads a Cuttüra, P. e Sinsen. Il 1320 è ina gruppa da Gualsers, tributaris dal suveran dal Tirol, sa chasada a Cuttüra. La vischnanca, ch'ha pers 50% da sia populaziun tras la pestilenza en ils onns 1348-51, appartegneva en il temp medieval ecclesiasticamain ad Ardez ed a l'uvestgieu da Cuira. Essend la via ad Ardez lunga e privlusa per turnar a laschar battegiar ils uffants e sepulir ils morts, han ils abitants dal P. erigì il 1359 ina baselgia parochiala, consecrada il 1383 da l'uv. Johannes II Ministri. Da quel temp furmavan ils purs e colonists rum. anc la maioritad da la populaziun da Cuttüra; pir en il 15. tsch. èn els vegnids minorisads en consequenza da la segunda unda d'immigraziun da Gualsers, o.t. en la part sut da la Val Jam che sbucca a Cuttüra. Enturn il 1365 han cedì ils parochians da Sent la Val Visnitz (vallada al sid da Kappl) a Tirolais da lingua tud. ch'han minorisà successivamain la populaziun rum. durant il 16. tschientaner. Durant plirs tschientaners han purs da l'Engiadina alpegià lur muaglia en il P.: quels da Ramosch e Sent sin las alps da la Val Fenga, quels d'Ardez, Guarda e Ftan sin quellas da la regiun dal Vermunt da l'autra vart dal Pass Futschöl (2768 m) e da la Fuorcla Vermunt (2798 m). 


Litteratura:
R. Jaufer, Die romanischen Orts- und Flurnamen des Paznauntales, 1970; T. Schmid, Da glieud e terrain engiadinais en Val P., en: Annalas, 83/1970, 54-96; 84/1971, 37-82; T. Schmid, Das Tal P. in den Engadiner Urkunden und Chroniken, 1976; Bundi, Besiedlung, 480-83; J. Claglüna, Als die Ardezer Bauern ihre Alpen im P. ennet der Landesgrenze noch selber nutzten, en: Bü. Kal., 2000, 95-99.

Martin Bundi

lemma precedents Pazen-FardenPedolin, Alexander lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :