Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ConstantiusConstituziuns grischunas lemma sequent

Constanza
Diocesa fundada enturn l'onn 600 en la culegna rom. Constantia. Sedia da l'uvestg da C., supprimida il 1821 e schliada il 1827. Cunfin meridiunal da la diocesa: Grimsel - Scalina - Alpsu - pli u main lung ils cunfins actuals tr. ils chantuns dad Uri/Grischun e Glaruna/Grischun - Kerenzerberg - cunfin tranter Mollis/Näfels e Niederurnen/Bilten - cunfin dal chantun Sviz - Reichenburg - nord da Benken - Steinenbach (al nord da Kaltbrunn) - Churfirsten - Thur ad Alt St. Johann/Wildhaus - lung il crest - Montlingen - lung il Rain - nord dal Vorarlberg - lingia da l'Iller. Il territori da la claustra da S. Gagl, incorporada a l'uvestgieu da C. prob. en il 12. tsch., cunfinava cun la diocesa da C. en la planira da la Linth a Schänis ed a Montlingen. Il cunfin tr. las diocesas da C. e da Cuira furmava gia en il temp medieval tempriv in cunfin linguistic tr. l'intschess dals colonisaturs alemannics dal nord e dals Welschs, q.v.d. dals Rumantschs domiciliads al Lai Rivaun ed en la Val dal Rain Songagliaisa (Hirschensprung). Quest cunfin ecclesiastic ha pussibilitā al rumantsch da surviver en questas regiuns durant plirs tschientaners. Il cunfin dinamic en il temp medieval č era resultā d'intervenziuns da vart dal duca d'Alemannia. Suenter il Congress da Vienna (1815) č la diocesa da C. vegnida separada da la provinza ecclesiastica da Magonza-Regensburg e schliada il 1818. La part svizra č vegnida attribuida a la sedia apostolica ch'ha suttamess la gronda part da quella a l'administraziun tras l'uvestgieu da Cuira, tr.a. en cumpensaziun per las perditas dal 1816 en la part austr. da la diocesa. Il 1823 č vegnida fundada la diocesa dubla da Cuira-S. Gagl. Il 1836 č la diocesa da S. Gagl daventada independenta suenter grevs cumbats politic-ecclesiastics.


Litteratura:
J.G. Mayer, Geschichte des Bistums Chur, 2 ts, 1907-14; F. Gschwend, Das Doppelbistum Chur-St. Gallen, 1909; HS, I/2, 40-163.

Adolf Collenberg

lemma precedents ConstantiusConstituziuns grischunas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :