e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Mini, Geremia Ministri, Johannes  Minieras Quasi mintga val en la Currezia aveva sias minieras. Quellas avevan lur origin p.p. en il temp preroman, p.ex. la cularia da bronz a Padnal/Suagnign. L'explotaziun da minerals en il Montafun, attestada gia il 840, è succedida prob. sin iniziativa dals Romans. Quella regiun d'explotaziun sa numnava Ferraires e disponiva dad otg furns. Tenor l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) aveva quel implant da pajar in tribut da 70 barras da fier al ministeri da la Val Druschauna. Las minieras da la Val Minor en la regiun dal Bernina èn menz. en ina decleraziun dal 1200, en la quala in tschert Egino de Matsch aveva cedì la mesadad dals dretgs d'explotaziun (de venis metallorum) a la vischnanca da Poschiavo. Il 1286 ha la claustra da S. Vittore cedì tr.a. era ils dretgs sur tut las avainas da metal en questa regiun a la vischnanca da Valragn. Il 1317 èn doc. las minieras d'argient en la Val S-charl ch'èn stadas sco regaglia en possess da l'Austria fin a la liberaziun da l'Engiadina Bassa il 1652. Il 1332 ha surdà il cont Heinrich von Tirol a Conrad Planta la miniera da Valdera al Pass dal Fuorn. Il 1338 han exponents da la fam. de Marmels stipulà tr. els in contract davart il manaschi da las minieras da fier en la Val d'Err/Tinizong. L'emprim temp da fluriziun da las minieras grischunas ha durà dal 14. fin il 17. tschientaner. Quel è d'attribuir surtut a l'iniziativa dals ducas austr. interprendida o.t. en las Otg Dretgiras, en l'Engiadina Bassa ed en il signuradi da Razén (cun las dretgiras da Vuorz e Sursaissa), nua ch'ils ducas possedevan dretgs signurils. Els han stgaffì la basa legala per minieras e reglà l'organisaziun administrativa da quellas ed han mess a disposiziun tecnicists da minieras e miniers tirolais. Sulettamain l'uffizi dal derschader era occupà d'in indigen, savens d'in da Tavau. Ils Grischuns eran cuntents da pudair prestar servetschs sco il transport da minerals e da laina. Mo paucs èn sa profilads sco interprendiders da minieras, tr. quels exponents da la fam. de Marmels dal Surmeir (14. tsch.), in tschert Peter Finer da Crusch (minieras a Cuvlignas, 16. tsch.) e Johann Salis-Samedan, l'impressari grischun il pli impurtant ch'ha dirigì en ils onns 1600 a partir da Bravuogn in entir conglomerat da minieras. Da quel temp lavuravan era spezialists tud. e tal. en posiziuns da cader en las minieras. Ils interprendiders ils pli impurtants èn stads fin il 1618 exponents da la fam. Vertemate-Franchi da Plür. La Guerra da trent'onns (1618-48) ha mess ina fin a las minieras. Il segund temp da fluriziun han las minieras grischunas gì en il 19. tschientaner. Ins ha applitgà tecnicas e metodas d'explotaziun modernas, ha fundà societads anonimas (per gronda part cun chapital da l'exteriur) ed erigì novs implants. La plipart da las interpresas han survivì mo pauc temp. Ils imports bunmartgads da minerals d'ultramar han rendì las minieras indigenas nunrentablas. Suenter il 1850 è l'industria da minieras svanida plaun a plaun. A l'explotaziun prosperanta da minerals en il Grischun regordan anc ina tschientina da toponims sco Medel, Madulain e Mot Madlain en la Val S-charl che derivan dal lat. metallum, plinavant Calantgil (lat. caniculum, rum. chava da metal), Ferrera (lat. ferraria, rum. chava da fier), tud. Schmitten (germ. Schmiede, rum. fravgia), la Val Minor (lat. mina, rum. avaina da metal) u Il Fuorn (lat. furnus, rum. furn). Dapi il 1976 edeschan ils Amis da las minieras en il Grischun la revista «Der Bergknappe». Funtaunas: BUB 1-3. Litteratura: Der Bergknappe, 1976-; H. Krähenbühl, Führer durch das Bergbaumuseum Graubünden, 1984; E. Sury, Mineralien, Gesteine, Bergbau im Oberengadin, Puschlav, Bergell, 1999; M. Schreiber, Der historische Bergbau bei S-charl im Unterengadin, 2004. Martin Bundi  Mini, Geremia Ministri, Johannes  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: