e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Murdieus Müret, Pass dal  Murdraretsch en Vuclina Mazzament da radund 600 protestants en Vuclina (ca. 90% indigens, il rest uffiziants ref. grischuns e.a.), commess dals catolics da la Vuclina tr. ils 19 ed ils 23 da fan. 1620, cun sustegn da las truppas spagnolas. Numnà fin avant pauc temp en l'istoriografia tenor il tal. Sacro Macello ed examinà a moda memia unilaterala sut l'aspect religius-confessiunal. La revendicaziun da la libertad per las communitads vuclinaisas e las sentenzias rigurusas pronunziadas (uffizialmain) il 1618 da la dretgira nauscha da Tusaun cunter Nicolò Rusca per avair instigà ils subdits e partisans spagnols a l'insubordinaziun envers las autoritads grischunas, han provocà en Vuclina ina conspiraziun ch'aveva en mira da separar la Terra subdita da las Trais Lias e d'extirpar ils protestants en Vuclina. Il chau da la conspiraziun, la rait da la quala tanscheva fin a Madrid, Roma e Paris, era Giacomo Robustelli da Grossotto (Vuclina), il parent da Rudolf von Planta animà da sentiments da vendetga persunals. L'assassinat ha cumenzà la notg dals 18 als 19 da fan. 1620 a Tiraun ed ha cuntinuà alura a Tegl, Sunder e vinavant da la val oragiu. Ad ina part dals protestants èsi reussì da fugir a l'exteriur; tranter ils mazzacrads eran il vicari Anton von Salis-Soglio ed ils podestats Andreas Enderlin (Tegl) e Hans de Capol (Tiraun). Ils conspiraturs avevan cuntanschì qua tras lur finamira confessiunala: l'extirpaziun dal protestantissem en Vuclina. Lur finamira politica era d'abolir il domini dal Grischun ch'è dentant vegnì restabilì il 1639 (Capitulats da Milaun). Litteratura: Head, Demokratie, 243-50; A. Wendland, Der Nutzen der Pässe und die Gefährdung der Seelen: Spanien, Mailand und der Kampf ums Veltlin, 1620-1641, 1995, 101-26; HbBG 2, 157 s.; A. Wendland, Verfolgung und Glaubenswahrheit, en: BM, 2004, 29-50. Martin Bundi  Murdieus Müret, Pass dal  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: